Diferència entre les revisions de "Maleabilitat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|La maleabilitat del [[or permet obtindre pa d'or.]] Archiu:Aluminium foil micrometer.jpg|thumb|Rollo de [...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Kanazawa Gold Factory.jpg|thumb|right|La maleabilitat del [[or]] permet obtindre [[pa d'or]].]] | [[Archiu:Kanazawa Gold Factory.jpg|thumb|right|La maleabilitat del [[or]] permet obtindre [[pa d'or]].]] | ||
| − | [[Archiu:Aluminium foil micrometer.jpg|thumb|Rollo de [[ | + | [[Archiu:Aluminium foil micrometer.jpg|thumb|Rollo de [[paper d'alumini]], con [[Micrómetro (instrumento)|micrómetro]] mostrant un espesor de 0,013 mm.]] |
La '''maleabilitat''' és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de | La '''maleabilitat''' és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de | ||
[[esforç de descompressió|descompressió]] sense [[mecànica del trencament|trencar-se]]. A diferència de la [[ductilitat]], que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.<ref name="Anusavice">Anusavice, Kenneth J. (2004). ''Phillips la ciencia de los materiales dentales''. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs [http://books.google.es/books?id=4UnIFbmAUqEC&pg=PA95 95]-96.</ref> | [[esforç de descompressió|descompressió]] sense [[mecànica del trencament|trencar-se]]. A diferència de la [[ductilitat]], que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.<ref name="Anusavice">Anusavice, Kenneth J. (2004). ''Phillips la ciencia de los materiales dentales''. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs [http://books.google.es/books?id=4UnIFbmAUqEC&pg=PA95 95]-96.</ref> | ||
| − | L'element conegut més '''maleable''' és | + | L'element conegut més '''maleable''' és l'[[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], l'[[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i l'[[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref> |
== Vejau també == | == Vejau també == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{llistaref}} | {{llistaref}} | ||
| + | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Magnitudes físiques]] | [[Categoria:Magnitudes físiques]] | ||
[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]] | [[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]] | ||
{{Traduït de|es|Maleabilidad}} | {{Traduït de|es|Maleabilidad}} | ||
Revisió de 09:33 9 set 2016
La maleabilitat és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de descompressió sense trencar-se. A diferència de la ductilitat, que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.[1]
L'element conegut més maleable és l'or, que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el platí, l'argent, el coure, el ferro i l'alumini[2]
Vejau també
- Laminació
- [[Coeficient
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Maleabilidad de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.