Diferència entre les revisions de "Història d'Itàlia"
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]]. | Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]]. | ||
| − | Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en | + | Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions. |
{{Història d'Europa}} | {{Història d'Europa}} | ||
[[Categoria:Història d'Itàlia]] | [[Categoria:Història d'Itàlia]] | ||
Revisió de 11:23 22 març 2016
L'història d'Itàlia és una de les més importants de tota Europa i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la cultura occidental i l'història d'Europa, ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal.
Hereua de múltiples culturas antigues com la dels etruscs i llatins i receptora de la colonisació grega i cartaginesa, va vore nàixer el Imperi romà, llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la història. Despuix de la caiguda del Imperi, Itàlia va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents bizantins i francs de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com Justinià I i Carlomagno.
Durant la Edat Mija Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'Iglésia Catòlica. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el comerç europeu i va favorir repúbliques marítimes conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions.
| Història d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |