Fascisme

Serie sobre el Fascisme Història del Fascisme Exponents Benito Mussolini Adolf Hitler Hiroito Juan Domingo Perón Getúlio Vargas Saddam Hussein Ítalo Balbo Nae Ionescu Miguel Ezquerra Yoshio Kodama Primo de Rivera Idi Amin Conceptes Dictadura Anticomunisme Benestar social Poder únic Racisme Antidemocràcia Escoles i organisacions Nazisme Fascisme clerical Fascisme japonés Nazifascisme Neofascisme Ustaša Partits Partit Nacional Renovador Partit Nacional Demócrata Alemà Partit Nacional Fascista Partit de la Creu Flechada

El fascisme (de l'italià fascio, feix, feixos, al seu torn del llatí feixos, pl. de fascis) és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la Europa de entreguerres (1918–1939). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (esquerres o dretes), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la plutocràcia, o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o estatisme).

Es presenta com una tercera via o tercera posició que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com Anglaterra, França o Estats Units, als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquiste o marxiste, este últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la Unió Soviètica); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el socialiste-comuniste, el demolliberal-maçònic i el populisme catòlic.

Revista F. E. 1933 [1]

El concepte de règim fasciste pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial. D'una manera destacat i en primer lloc a la Itàlia fasciste de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de Adolf Hitler (1933) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de Francisco Franco que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de 1936 fins a 1975). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya nazi o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que només és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).

Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:

El poble és el cos de l'Estat, i l'Estat és l'esperit del poble. En la doctrina fasciste, el poble és l'Estat i l'Estat és el poble. Tot en l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat.

Mussolini

Mentres que el nazisme alemà està centrat en la raça identificada en el poble (Volk) o Volkgemeinschaft (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o inclús com a expressió del suport popular al Partit i a l'Estat):

Ein Volk, eet Reich, eet Führer!

«Un Poble, un Imperi, un Guia!

També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació Action Française (Acció Francesa, 1898), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els Camelots Du Vaig rosegar i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels cassos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del Holocaust) o l'exhibició dels seus símbols.