Diferència entre les revisions de "Iglésia (lloc de cult)"
m (Valencian pàgina traslladada Iglésia (lloc de culte) a Iglésia (lloc de cult): En llengua valenciana es "Cult". "Culte" no existix.) |
|||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]]. | També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]]. | ||
| − | Els [[monasteri|monasteris]] | + | Els [[monasteri|monasteris]] solen dur una iglésia adossada. |
Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies. | Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies. | ||
La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. | La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes. | Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes. | ||
| − | Els estils que poden tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil | + | Els estils que poden tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]]. |
<gallery> | <gallery> | ||
Revisió de 12:09 11 nov 2014
La Iglésia és el lloc de cult (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a Deu. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o varis campanars i campanes.
Categories
-Iglésia Parroquial, sede d'una parròquia.
-Iglésia major, la més important d'un poble o ciutat.
-Iglésia archiprestal, seu d'un archipreste.
-Iglésia colegial, iglésia que posseïx capítul pero no bisbe exclusiu de la catedral.
-Iglésia catedral, sede d'un bisbe o arquebisbe i el seu capítul.
-Iglésia metropolitana, sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga província romana
-Iglésia primada, sede d'un primat.
-Iglésia patriarcal sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.
-Iglésia pontificia, iglésies de Roma estrictament relacionades en el Papa.
També existixen les ermites, basíliques, capelles i santuaris.
Els monasteris solen dur una iglésia adossada.
Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies.
La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels.
Una iglésia freda és la te asil sagrat que vol dir que pot acollir a malfactors.
Arquitectura
Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes. Els estils que poden tindre són: estil paleocristià, estil visigot, estil mossàrap, estil bizantí, estil mudéixar, estil romànic, estil cistercenc, estil gòtic, estil renaixentiste, estil barroc, estil neoclàsic, estil neogòtic i estil moderniste.
- Iglésia Camarena.jpg
Iglésia mudéixar de Camarena de la Sierra, Aragó.
- Porta dels ferros.jpg
Porta dels ferros barroca de la Catedral de Valéncia.
Ermita dels Peixets neogòtica - Alboraya.
