Diferència entre les revisions de "El Realet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''El Realet''' fon el nom en el que se coneixia un alcàsser, manat construir per Na [[Teresa Gil de Vidaure]], segona esposa de [[Jaume I]], per a que els seus fills, En [[Jaume de Jérica]] y En [[Pere de Ayerve]] residiran quan estaven en [[Valéncia]].
 
'''El Realet''' fon el nom en el que se coneixia un alcàsser, manat construir per Na [[Teresa Gil de Vidaure]], segona esposa de [[Jaume I]], per a que els seus fills, En [[Jaume de Jérica]] y En [[Pere de Ayerve]] residiran quan estaven en [[Valéncia]].
  
Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al pont de Sant Josep i junt al [[Monasteri de Zaidia|Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses]].
+
Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] i junt al [[Monasteri de Zaidia|Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses]].
  
 
'''El Realet''' fon destruit al mateix temps que el [[Palau del Real de Valéncia|Palau del Real]], en l'any de [[1809]] i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de [[Napoleó]] no lo utilisaren de atalaya des de a on bombardejar la ciutat.  
 
'''El Realet''' fon destruit al mateix temps que el [[Palau del Real de Valéncia|Palau del Real]], en l'any de [[1809]] i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de [[Napoleó]] no lo utilisaren de atalaya des de a on bombardejar la ciutat.  

Revisió de 18:34 23 abr 2015

El Realet fon el nom en el que se coneixia un alcàsser, manat construir per Na Teresa Gil de Vidaure, segona esposa de Jaume I, per a que els seus fills, En Jaume de Jérica y En Pere de Ayerve residiran quan estaven en Valéncia.

Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al pont de Sant Josep i junt al Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses.

El Realet fon destruit al mateix temps que el Palau del Real, en l'any de 1809 i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de Napoleó no lo utilisaren de atalaya des de a on bombardejar la ciutat.

Bibliografia

  • Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858.