Port

El port és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a veta dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de contenedores; de mercaderies de distint tipo, especialment els pesqueros; al deposit de fustes de recree (ports deportius) u atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ports d'aigües profundes, superior als 45 peus (13,72 m), etc.

Classificació zonal del port

Des de el punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:

1. La zona maritima destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilidad, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la señalizació (radar, fars, balisas, radiofaros, boyas, etcetera), els dics d'encauzament, canals dragats, esclusas; els espais de fondeig (radas) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els tous; i les darsenas que constituixen la superficie d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de maror o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marores).
2. La zona terrestre, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superficie d'operació terrestre constituïda pels tous, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els deposits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres.

1. La zona d'evacuació, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xarcia de carreteres general, les de circumvalacio o repartixc i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.
2. Ocasionalmente pot ubicar-se en els ports una zona d'assentament d'industries basiques: siderurgias, astilleros, petroquímicas, refinerias, etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de Huelva, orientat a l'industria petroquímica.

Servicis prestats

Archiu:Puerto de San Antonio.jpg

Sant Antoni, principal port exportador de Chile.

El conjunt de servicis que presta un port se poden classificar en funció de l'àmbit al que van destinats.

Servicis al barco

Archiu:Malecon de veracruz de noche.jpg

Maleco de Veracruz, el port maritim comercial més important de Mexic.

Entre els servicis al barco s'inclouen: la consigna, el practicaje, el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en angles, bunkering), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.

Servicis a la mercaderia

Per als servicis a la mercaderia s'inclouen: la consigna, la estiba, la aduana, la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels transitarios, consignataris i atres agents.

Servicis al transport terrestre

Els servicis al transport terrestre son els de representació, activitats de transbort i manipulació de mercaderies.

Atres servicis

Per a terminar, l'apartat de servicis varis, entre els que se troben els segurs, els bancaris, els mercantils, els de comunicació, etc.

Tipos especials de port

Archiu:Vieux-Port de Marseille.jpg

Vista del Port Vell, un dels ports deportius de la ciutat de Marsella.

Artícul principal → Port deportiu.

Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, atarassanes o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.

Artícul principal → Astillero naval.

Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.

Archiu:Puerto de Isla Cristina.JPG

Port pesquero de Illa Cristina, en el suroest de Espanya.

Artícul principal → Peixca comercial.

Aquells encarregats del maneig de mercaderies peridores i especialment els destinats a la descarrega del peixcat, els ports pesqueros, contenen en les seues instalacions edificis orientats a la compraventa d'estes mercaderies, les llonjas. Estos ports, al ser lloc d'orige per a l'entrada en el mercat d'estos productes deuen dotar-se de l'infraestructura llogistica i mercantil per a distribuir-los a les zones de consum.

Museus

Entre museus portuarios i museus navals existix una ampla representació internacional d'este tipo de museus, cridant l'atencio museus navals en llocs alluntats del mar com el museu Naval de Madrit u atres que per la seua tradició secular mereixen menció com les Atarassanes Reals de Barcelona o el Museu Maritim Nacional de Greenwich.

Vore tambe

• Impacte ambiental potencial de ports i baïes
• Port de matricula
• Port sec
• Turisme nautic

Enlaces externos

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Port.
• ¿Que es un port?
• Els ports dins de la cadena llogistica, Part 1, Part 2, Part 3.
• Guia de ports, principalment de recree, del Mon