Hawker Hurricane

Este avió naixque en 1933 en l'intencio de desenrollar un monopla basat en un dels exits d'Hawker, el Fury. Se tractava d'un disseny mes conservador que el seu contemporaneu i afamat Supermarine Spitfire; el seu dissenyador Sydney Camm decidi mantindre la construccio en tela.

El primer Hurricane volà el de 6 de novembre de 1935 pel pilot Bulman, partint de la base de Brooklands. Este primer model estava propulsat per un desenroll de Rolls Royce de 1025 CV i 12 cilindres, el seu nom era Merlin-C i utilisava una heliç bipala de fusta. Les seues prestacions, 507 km/h a 4500 metros d'altura, foren considerades aptes i per tant en juny del següent any foren encarregats 600 eixemplars. L'armament inicial era de 8 ametralladores (4 per ala) del calibre 7,7 mm.

Problemes en els motors, canvis estructurals i reformes en el radiador retardaren la fabricacio, que finalment començà cap a 1937. La primera unitat que rebe l'aparat fon el 111 Squadron basat en Northolt. Despres de esta entrega inicial, els pilots d'esta unitat someteren a l'aparat a numerosos test, en els quals trobaren problemes en la barrina. La companyia intentà subsanar les deficiencies colocant un nou carenat al costat de la roda atrassera d'aterrisage ademes d'ampliar el mujol de direccio en 8 cms.

L'heliç bipala de fusta fon tambe eliminada en favor inicialment per una tripala metalica i posteriorment en l'aplegada del motor Merlin III de 1030 cv s'instalà una Rotol del tipo constant que millorà notablement les prestacions de l'aparat, alcançant l'els 520km/h a 5000 m d'altura. Encara que se detectaron mes problemes, Gran Bretanya sentia l'ale del conflicte belic mundial, per lo que se decidi promoure la produccio, alcançant-se abans d'iniciar el conflicte la sifra de 497 Hurricane en servici en la RAF.

En servici durant la Segona Guerra Mundial

Res mes que els aliats (França i Gran Bretanya) declararenla guerra a l'Alemanya Nazi s'ordenà el trasllat de 4 squadron a França,aplegant en setembre. Pronte els pilots britanics tingueren contacte enl'aviacio alemana, el primer derrocament fon el d'un Dornier Do17 a mans de l'oficialbritanic Mould. No donaren mals resultats, pero no pogueren demostrar tot elseu potencial degut a lo poc que durà la campanya francesa. Tambe lluitaren enNoruega (el 46 squadron), perdent-se l'unitat completa que tornà en l'afonatHMS Glorius.

A on realment se consagrà este avió fon en la batalla d'Anglaterra, que ademes fon l'aparat mes numeros en els squadron de RAF,alcançat la sifra de 32 esquadrons per 18 del Supermarine Spitfire en l'estiu de 1940.L'enfrontament contra el seu homolec alemà, el Me 109E, se mostrava sobre elpaper a favor del model germà degut a les millors prestacions d'este. Noobstant, en mans de pilots habilidosos, l'Hurricane, se mostrà un aparat moltresistent a l'impacte de proyectils i habil en girs tancats.

En el moment culmen de la Batalla per Anglaterraapareixque una nova versio designada Mk IIA. Incorporava un nou motor de 1185 cvdesignat Merlin XX que incorporava un sobrecompresor i se rediseñó la proa del'aparat. S'incorporà tambe la possibilitat de portar un parell de bombes de113 kgs baix les seues ales. Este model, en la seua serie 2, podia ampliar el seualcanç, ya que podia integrar deposits extra de 200 litros en les ales; estamillor permete la remesa a Orient Mig dels Hurricane en vol. La velocitatmaxima aplegà als 550km/h.

Poc despres (cap al estiu del ´41) apareixque l'HurricaneMk IIB, cuya millora fonamental era la en l'armament, utilisant 12ametralladores Browning i tambe se desenrollà la versio IIC, que portà 4 canonsHispà de 20mm. La versio IIB incorporà soports per a carregar 2 bombes de 227 kgsen les seues ales, mentres que de l'IIC apareixqueren versions en filtretropical per a la seua utilisacio en Africa i Mig Orient.

La següent versio aplegà en 1942 i fon cridada HurricaneIID, la seua caracteristica principal era que portava dos canons de 40mm(alguns foren tropicalisats) que resultaren molt utils en recolzament propenc ien la destruccio de carros de combat. L'Hurricane II en totes les seuesversions fon el cavall de batalla en els cels de l'Imperi britanic, lluitant enGrecia, Siria, Birmania, Irak.

L'última variant que utilisà la RAF, fon l'Hurricane IV.Portava un motor Merlin de 1280 cv i nou disseny alar, el seu armament eradivers, des de canons en les ales fins soports per a coets, bombes. Lesventages d'este model foren portades a atres Mk II iniciant-se en molts unaconversio a este estandart. L'últim eixemplar de l'Hurricane fon entregat enfebrer de 1944 al 309 Squadron (volat per pilots polonesos), l'últim Hurricanefabricat fon conservat pel fabricant.

Foren fabricats entre Gran Bretanya i Canada, 14.231aparats, d'estos 4.537 foren enviats a la fabriques per a ser reparats osomesos a conversions durant el conflicte.

Versions

• F.36/34: Se tractà del prototip que volà el 6 de novembre de 1935.
• Hurricane I: Primera versio de produccio. Foren fabricats 2719 i exportats 90.
• Canadian Hurricane I: Hurricane I fabricat en Canada per Canada Cars & Foundry Co. 40 eixemplars.
• Hurricane IIA, 1ª serie: Versio sorgida en setembre de1940 (alguns dels anteriors foren convertits a esta).
• Hurricane IIA, 2ª serie: Sorgida casi al parell quel'anterior en major armament (tambe foren reconvertits models anteriors).
• Hurricane IIB: Versio que incloïa 12 ametralladores i soport per a bombes en les ales. Foren produïts 3100.
• Hurricane IIC: Versio apareguda en 1941 que elimina les ametralladores per canons i possibilitat de portar armament divers en les ales. Foren produïts 3400.
• Hurricane IID: Esta versio apareixque en 1942, portava 2canons i 2 ametralladores. Produits 800 eixemplars.
• Hurricane IV: Versio apareguda en 1942 en motor de 1280 cv en ales preparades per a portar diferents carregues. (Uns 2000 foren produïts o convertits).
• Hurricane V: Designacio que reberen dos prototips en elmotor Merlin 32 i heliç cuatripala.
• Sea Hurricane I: Hurricane I llançable des de bucs mercants. 50 eixemplars.