Diferència entre les revisions de "Vicent Alfaro Moreno"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Vicent Alfaro Moreno''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[Lausana]], [[1974]]) va ser un polític valencià. Militant del [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA), en les eleccions municipals de [[1931]] va ser triat regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]], va ser nomenat interinament en [[octubre]] de [[1931]], pero el seu mandat es va prolongar fins a [[juny]] de [[1932]]. Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: va acabar la plaça de l'[[Ajuntament]], va adquirir el [[Palau del Marqués de Dos Aigües]] i els [[jardins de Monforte]] i va presidir el trasllat a [[Valéncia]] de les despulles de l'escritor [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va fer erigir un monument fúnebre. Pero va ser molt criticat quan va intentar instalar un abocador de fems en [[Benimaclet]] i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de la [[Universitat de Valéncia]], i en [[juny]] de [[1932]] va dimitir. | + | '''Vicent Alfaro Moreno''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[Lausana]], [[1974]]) va ser un polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Militant del [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA), en les eleccions municipals de [[1931]] va ser triat regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]], va ser nomenat interinament en [[octubre]] de [[1931]], pero el seu mandat es va prolongar fins a [[juny]] de [[1932]]. Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: va acabar la plaça de l'[[Ajuntament]], va adquirir el [[Palau del Marqués de Dos Aigües]] i els [[jardins de Monforte]] i va presidir el trasllat a [[Valéncia]] de les despulles de l'escritor [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va fer erigir un monument fúnebre. Pero va ser molt criticat quan va intentar instalar un abocador de fems en [[Benimaclet]] i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de la [[Universitat de Valéncia]], i en [[juny]] de [[1932]] va dimitir. |
En [[1934]] es va integrar dins d'[[Esquerra Valenciana]] en [[Vicent Marco Miranda]] i [[Juli Justo Jimeno]], que a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] es va presentar dins de la coalició del [[Front Popular]]. Quan va esclatar la [[guerra civil espanyola]] es va posar de part de la llegalitat republicana i en [[1937]] va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana. A l'acabar al guerra va ser detingut i condenat a mort, pero li va ser commutada, i quan va ser lliberat, es va exiliar a [[Suïssa]], d'a on ya no va tornar. | En [[1934]] es va integrar dins d'[[Esquerra Valenciana]] en [[Vicent Marco Miranda]] i [[Juli Justo Jimeno]], que a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] es va presentar dins de la coalició del [[Front Popular]]. Quan va esclatar la [[guerra civil espanyola]] es va posar de part de la llegalitat republicana i en [[1937]] va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana. A l'acabar al guerra va ser detingut i condenat a mort, pero li va ser commutada, i quan va ser lliberat, es va exiliar a [[Suïssa]], d'a on ya no va tornar. | ||
Revisió de 18:12 22 ago 2013
Vicent Alfaro Moreno (Valéncia, 1902 - Lausana, 1974) va ser un polític valencià. Militant del Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA), en les eleccions municipals de 1931 va ser triat regidor en l'Ajuntament de Valéncia, va ser nomenat interinament en octubre de 1931, pero el seu mandat es va prolongar fins a juny de 1932. Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: va acabar la plaça de l'Ajuntament, va adquirir el Palau del Marqués de Dos Aigües i els jardins de Monforte i va presidir el trasllat a Valéncia de les despulles de l'escritor Vicent Blasco Ibáñez, a qui va fer erigir un monument fúnebre. Pero va ser molt criticat quan va intentar instalar un abocador de fems en Benimaclet i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de la Universitat de Valéncia, i en juny de 1932 va dimitir.
En 1934 es va integrar dins d'Esquerra Valenciana en Vicent Marco Miranda i Juli Justo Jimeno, que a les eleccions generals espanyoles de 1936 es va presentar dins de la coalició del Front Popular. Quan va esclatar la guerra civil espanyola es va posar de part de la llegalitat republicana i en 1937 va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana. A l'acabar al guerra va ser detingut i condenat a mort, pero li va ser commutada, i quan va ser lliberat, es va exiliar a Suïssa, d'a on ya no va tornar.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Alfaro_Molina de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.