Diferència entre les revisions de "Univers"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 3: Llínea 3:
 
Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].
 
Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].
  
−
Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té almenys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.
+
Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.
  
−
El mot univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.  
+
El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.  
  
−
Al llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propassava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. Al llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.
+
A lo llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.
  
  
Llínea 23: Llínea 23:
 
* [http://www.hep.upenn.edu/~max/multiverse1.html Parallel Universes] {{en}} per Max Tegmark
 
* [http://www.hep.upenn.edu/~max/multiverse1.html Parallel Universes] {{en}} per Max Tegmark
 
* [http://cosmology.lbl.gov/talks/Ho_07.pdf The Dark Side and the Bright Side of the Universe] {{en}} Princeton University, Shirley Ho
 
* [http://cosmology.lbl.gov/talks/Ho_07.pdf The Dark Side and the Bright Side of the Universe] {{en}} Princeton University, Shirley Ho
−
* [http://www.atlasoftheuniverse.com/ Richard Powell: ''An Atlas of the Universe''] {{ca}} {{en}} {{es}} – Images at various scales, with explanations
+
* [http://www.atlasoftheuniverse.com/ Richard Powell: ''An Atlas of the Universe''] {{ca}} {{en}} {{es}} – Images at various scales, with explanations
 
* [http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1142346 Multiple Big Bangs] {{en}}
 
* [http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1142346 Multiple Big Bangs] {{en}}
 
* [http://www.exploreuniverse.com/ic/ Universe – Space Information Centre] {{en}}
 
* [http://www.exploreuniverse.com/ic/ Universe – Space Information Centre] {{en}}

Revisió de 17:36 28 maig 2013

L'univers és la totalitat del continu espai-temps en qué es troba la humanitat, juntament en tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.

Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme cosmos es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme univers es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o realitat.

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la gravetat, i la relativitat general es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria multi-univers. Per eixemple, la teoria de la bambolla universal diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.

A lo llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el Sol, i planetes diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. A lo llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de Copèrnic, el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la Via Làctea, i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.



Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Univers&oldid=56772»