Diferència entre les revisions de "Reis Catòlics"
m (Text reemplaça - 'sota' a 'baix') |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La parella es va casar en el [[Palacio dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren primers, perqué el seu matrimoni fos reconegut per l'Església necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentre que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> Es van fer en el tro de Castella després d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] (1475-1479) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|princesa Juana]], filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando van regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seva filla [[Juana la Boja|Juana]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516. | La parella es va casar en el [[Palacio dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren primers, perqué el seu matrimoni fos reconegut per l'Església necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentre que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> Es van fer en el tro de Castella després d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] (1475-1479) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|princesa Juana]], filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando van regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seva filla [[Juana la Boja|Juana]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516. | ||
| − | En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la [[Edat Mija]] a la [[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es van unir provisionalment, en la dinastia dels [[Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] van conseguir la unió territorial | + | En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la [[Edat Mija]] a la [[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es van unir provisionalment, en la dinastia dels [[Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] van conseguir la unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es van mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona. |
Els Reis establiren una política exterior comuna marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que van resultar en l'hegemonia dels [[Habsburg]] a Europa durant els segles XVI i XVII. D'atra banda el [[descobriment d'Amèrica]] a partir de [[1492]] va modificar profundament la història mundial. | Els Reis establiren una política exterior comuna marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que van resultar en l'hegemonia dels [[Habsburg]] a Europa durant els segles XVI i XVII. D'atra banda el [[descobriment d'Amèrica]] a partir de [[1492]] va modificar profundament la història mundial. | ||
Revisió de 18:24 7 jun 2013
Es coneix com a Reis Catòlics a Fernando i Isabel, reis de Castella (1474-1504) i d'Aragó (1479-1516).
La parella es va casar en el Palacio dels Viver de Valladolit el 19 d'octubre de 1469, ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castillo de Fuensaldaña (Fuensaldaña, Valladolit). Com eren primers, perqué el seu matrimoni fos reconegut per l'Església necessitaven una dispensa papal de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una bula.[1] Es van fer en el tro de Castella després d'una guerra (1475-1479) contra els partidaris de la princesa Juana, filla del rei Enrique IV. En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare Juan II. Isabel i Fernando van regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seva filla Juana i el seu marit Felipe, duc de Borgonya i comte de Flandes. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516.
En la historiografia espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la Edat Mija a la Edat Moderna. En el seu enllaç es van unir provisionalment, en la dinastia dels Trastámara, les Corones de Castella i d'Aragó. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de Granada, Navarra, Canàries, Melilla i unes atres places africanes van conseguir la unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant Ceuta i Olivenza que llavors pertanyien a Portugal— dels territoris que hui formen Espanya. Esta unió territorial era personal, ya que es van mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.
Els Reis establiren una política exterior comuna marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que van resultar en l'hegemonia dels Habsburg a Europa durant els segles XVI i XVII. D'atra banda el descobriment d'Amèrica a partir de 1492 va modificar profundament la història mundial.
Referencies
- ↑ Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo mentre que segons John Edwards va ser el llegat pontifici Antonio Veneris.