Diferència entre les revisions de "Lynx rufus"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En un | En un pelage que va del gris al marró, i orelles negres, el gat cerval roig s'assembla al restant de les espècies de tamany mig del gènero taxonómico dels gats cervals (''Lynx''). És més menut que el gat cerval del Canadà, en el que compartix part del seu hàbitat, pero és dos voltes més gran que un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]. Té unes franges negres distintives en les pates davanteres, i la coa grossa, coronada en negre. Medix 63 cm de llarc, en una coa d'uns 20 cm de llongitut, alcançant de 50 a 61 cm d'altura, i té un pes de 5,9 a 10,8 kg, encara que alguns eixemplars poden aplegar a pesar fins a 18 kg. | ||
==Taxonomia== | ==Taxonomia== | ||
Última revisió del 23:06 8 jul 2026
Archiu:Bobcat (Lynx rufus) in Buckeye Tree.webm El gat cerval roig (Lynx rufus) és una espècie de mamífer carnívor de la família Felidae, una de les dos espècies de gat cervals que habiten en Amèrica del Nort. Permaneix en part del seu ranc original, pero les poblacions són vulnerables a l'extinció local ("extirpació") pels coyots i els animals domèstics.CR
Encara que els gats cervals rojos han segut caçats extensivamente pels humans, tant per deport com per la pell, la seua població ha demostrat ser resistent, si be declina en algunes àrees.CR
Descripció
[editar | editar còdic]En un pelage que va del gris al marró, i orelles negres, el gat cerval roig s'assembla al restant de les espècies de tamany mig del gènero taxonómico dels gats cervals (Lynx). És més menut que el gat cerval del Canadà, en el que compartix part del seu hàbitat, pero és dos voltes més gran que un gat domèstic. Té unes franges negres distintives en les pates davanteres, i la coa grossa, coronada en negre. Medix 63 cm de llarc, en una coa d'uns 20 cm de llongitut, alcançant de 50 a 61 cm d'altura, i té un pes de 5,9 a 10,8 kg, encara que alguns eixemplars poden aplegar a pesar fins a 18 kg.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hi ha hagut debats sobre si classificar esta espècie com Lynx rufus o Felis rufus com a part d'un tema més ampli sobre si les quatre espècies de gats cervals deuen ser donades al seu propi gènero, o ser colocades com un subgénero del Felis.[1][2] Ara s'accepta el gènero Lynx, i el gat cerval roig apareix com Lynx rufus en les fonts taxonómicas modernes.
Johnson et al. va reportar que Lynx va compartir un clado en el puma, el gat lleopart (Prionailurus) i els linajes de gats domèstics (Felis), datat fa 7 150 000 anys; Lynx va divergir primer, fa aproximadament 3.24 millons d'anys.[3]
Es creu que el gat cerval roig va evolucionar del gat cerval eurasiático, que va creuar a Norteamérica a través del pont de terra de Bering durant el Pleistoceno, en l'arribada de progenitors des de fa 2.6 millons d'anys.[2] La primera onada es va moure en la porció meridional de Norteamérica, que pronte va ser tallada del nort pels glaciars. Esta població va evolucionar cap als moderns gats cervals rojos fa uns 20 000 anys. Una segona població va aplegar d'Àsia i es va instalar en el nort, convertint-se en el modern gat cerval de Canadà.[1] La hibridació entre el gat cerval roig i el gat cerval canadenc a voltes pot ocórrer.[4]
Subespecies
[editar | editar còdic]Tretze subespecies de gat cerval roig han segut històricament reconegudes basant-se en característiques morfològiques:
- L. r. rufus (Schreber) – Oriente i mig oest d'Estats Units.
- L. r. gigues (Bangs) – del nort de Nova York a Nova Escòcia i a Nou Brunswick.
- L. r. floridanus (Rafinesque) – surest d'Estats Units i l'interior del Valle de Mississipi, fins al suroest de Misuri i el sur d'Illinois.
- L. r. superiorensis (Peterson & Downing) – àrea occidental dels Grans Lagos, incloent la part superior de Míchigan, Wisconsin, el sur d'Ontario i la major part de Minnesota.
- L. r. baileyi (Merriam) – suroest d'Estats Units i noroest de Mèxic.
- L. r. californicus (Mearns) – Califòrnia a l'oest de la Serra Nevada.
- L. r. mohavensis (B. Anderson) – desert de Mojave de Califòrnia.
- L. r. escuinapae (J. A. Allen) – Mèxic central, en una extensió nortenya a lo llarc de la costa de l'oest al sur de Sonora.
- L. r. fasciatus (Rafinesque) – Oregó, Washington a l'oest de la cordillera de les Cascades, al noroest de Califòrnia i al suroest de Columbia Britànica.
- L. r. oaxacensis (Goodwin) – Oaxaca.
- L. r. pallescens (Merriam) – noroest d'Estats Units i sur de Columbia Britànica, Alberta i Saskatchewan.
- L. r. peninsularis (Thomas) – Baixa Califòrnia.
- L. r. texensis (Mearns) – Luisiana occidental, Texas, Oklahoma central del sur, i sur en Tamaulipas, Nou #León, i Coahuila.[5][6]
Esta divisió de subespecies ha segut desafiada, donada la falta de clars bots geogràfics en els seus rancs i les diferències menors entre les subespecies.[7] L'última revisió de la taxonomia de gats basada en estudis filogeográficos i genètics reconeix solament dos subespecies, encara que l'estat dels gats cervals mexicans (Lynx rufus esquinapae i Lynx rufus oaxacensis) seguix sent revisat:[8][9]
- Lynx rufus rufus – a l'est de les Grans Planures, Norteamérica.
- Lynx rufus fasciatus – a l'oest de les Grans Planures, Norteamérica.
Distribució
[editar | editar còdic]Està distribuït per Norteamérica, en un ampli ranc que va des del sur de Canadà fins al sur de Mèxic, i des de la costa atlàntica fins a la pacífica, en Estats Units.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en una gran varietat d'hàbitats, que inclouen des de boscs boreales en el nort de la seua distribució fins a zones de xara i semidesiertos en el sur. Evita, pel contrari, zones cultivades extenses i praderies. Sol refugiar-se i criar en zones de vegetació densa, roquedos, grutas i atres zones cobertes.
Comportament
[editar | editar còdic]Mostra un comportament molt similar al de les demés espècies de gat cerval. Com la majoria dels felinos (Felinae), el gat cerval roig és territorial i en gran mida solitari, a pesar de que es solapen els seus territoris, i defén el seu territori contra individus del mateix sexe. Utilisa diversos métodos per a marcar els llímits territorials, incloent marques de garres i deposiciones d'orina o heces.
Reproducció
[editar | editar còdic]Els machos solen comprendre el territori d'una o vàries femelles, mostrant un comportament poligínico. L'época de apareamiento del gat cerval roig és entre febrer i març (encara que pot variar en funció de la latitut, des de l'hivern fins a la primavera), i el periodo de gestació és d'aproximadament dos mesos (les crío naixen als dos mesos d'haver segut concebudes). Els cadells acompanyen a la mare fins als nou mesos d'edat, aproximadament, época en la que s'independisen i es dispersen en busca del seu propi territori.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment de llebres i conills i, en menor mida, de rosegadors i ungulats. En ocasions es comporta com carroñero, alimentant-se d'assuts morts per atres depredadors. A pesar de preferir alimentar-se de conills i llebres, caça des d'insectes i menuts rosegadors fins a aus o cérvols. L'elecció de l'assut depén de la localisació, l'hàbitat i l'estació, aixina com de l'abundància de dita assut.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El gat cerval roig no és una espècie amenaçada atenent a la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. No obstant, la fragmentació de l'hàbitat i la persecució humana han dut a la reducció d'algunes de les seues poblacions, sobretot en el mig oest dels Estats Units. Durant els últims vint anys, el comerç en la seua pell ha fet d'esta espècie el felino més intensament caçat. És perseguit en moltes zones de Mèxic per la creència de que la depredación sobre ovelles té un efecte important en el ganado. Està inclós en l'Apèndix II del conveni CITES sobre el tràfic d'espècies amenaçades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Zielinski, William J; Kuceradate, Thomas I (1998). American Marten, Fisher, Lynx, and Wolverine: Survey Methods for Their Detection (en anglés), DIANE Publishing, p. 77–8. ISBN 0-7881-3628-3.
- ↑ 2,0 2,1 . Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2022. Consultat el 3 d'abril de 2018.
- ↑ Science.311(5757)
- 73–77.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1122277.Consultat el 3 d'abril de 2018.
- ↑ Mills, L. Scott (Novembre de 2006). Conservation of Wildlife Populations: Demography, Genetics, and Management (en anglés), Blackwell Publishing, p. 48. ISBN 1-4051-2146-7.
- ↑ Wilson; Reeder, {{{nom2}}} (2005). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en en), JHU Press. ISBN 9780801882210.
- ↑ Wilson, Dò I; Ruff, Sue (Setembre de 1999). The Smithsonian Book of North American Mammals (en anglés), Smithsonian Institution Press, p. 234–5. ISBN 1-56098-845-2.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2013. Consultat el 5 d'abril de 2018.
- ↑ .
- ↑ . Consultat el 5 d'abril de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lynx rufus.
- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Lynx rufus.
