Diferència entre les revisions de "Knipolegus hudsoni"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
És un [[Endemisme en les aus|endemisme]] reproductiu del centre d'Argentina, des de l'oest de [[Província de Còrdova (Argentina)|Còrdova]] al sur fins a l'est de [[Província del Neuquén|Neuquén]], nort de [[província de Riu Negre|Riu Negre]] i suroest de [[província de Buenos Aires |Buenos Aires]]; en l'hivern austral [[Migració de les aus|migra]] cap al nort, fins a [[Bolívia]], [[Paraguay]] i extrem centre oest de [[Brasil]],<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Farnsworth, A. & Langham, G.}}|any=2020|títul=Hudson's Black-Tyrant (''Knipolegus hudsoni''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.hubtyr1.01|editor={{versalita|del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=17 de març de 2023}}</ref> aplegant fins al surest de Perú. | És un [[Endemisme en les aus|endemisme]] reproductiu del centre d'Argentina, des de l'oest de [[Província de Còrdova (Argentina)|Còrdova]] al sur fins a l'est de [[Província del Neuquén|Neuquén]], nort de [[província de Riu Negre|Riu Negre]] i suroest de [[província de Buenos Aires |Buenos Aires]]; en l'hivern austral [[Migració de les aus|migra]] cap al nort, fins a [[Bolívia]], [[Paraguay]] i extrem centre oest de [[Brasil]],<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Farnsworth, A. & Langham, G.}}|any=2020|títul=Hudson's Black-Tyrant (''Knipolegus hudsoni''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.hubtyr1.01|editor={{versalita|del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=17 de març de 2023}}</ref> aplegant fins al surest de Perú.<ref name=AB/> | ||
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues [[hàbitat]]s reproductius naturals: les xares [[xerófilo]]s densos i l'estrat baix de boscs de la [[ecorregión terrestre]] [[província fitogeográfica del mont|del mont]]; en la invernada preferix ambient més oberts del [[província fitogeográfica chaqueña|chaco]] i pasturages alts. Principalment per baix dels 500 [[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Knipolegus hudsoni'', p. 464, làmina 57(4)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref><ref name=BOW/> | Esta espècie és considerada poc comuna en les seues [[hàbitat]]s reproductius naturals: les xares [[xerófilo]]s densos i l'estrat baix de boscs de la [[ecorregión terrestre]] [[província fitogeográfica del mont|del mont]]; en la invernada preferix ambient més oberts del [[província fitogeográfica chaqueña|chaco]] i pasturages alts. Principalment per baix dels 500 [[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Knipolegus hudsoni'', p. 464, làmina 57(4)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref><ref name=BOW/> | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:16 8 jul 2026
_(15958650301).jpg){kind=link}
La viudita patagona[1] (Knipolegus hudsoni), també denominada viudita chica (en Argentina i Paraguay), viudita negra chica o viudita-negra de Hudson (en Perú),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Knipolegus. Nidifica en el centre d'Argentina, migrando en l'hivern austral cap al nort del centre d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme reproductiu del centre d'Argentina, des de l'oest de Còrdova al sur fins a l'est de Neuquén, nort de Riu Negre i suroest de Buenos Aires; en l'hivern austral migra cap al nort, fins a Bolívia, Paraguay i extrem centre oest de Brasil,[3] aplegant fins al surest de Perú.[2]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats reproductius naturals: les xares xerófilos densos i l'estrat baix de boscs de la ecorregión terrestre del mont; en la invernada preferix ambient més oberts del chaco i pasturages alts. Principalment per baix dels 500 m d'altitut.[4][3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie K. hudsoni va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1872 baix el nom científic Cnipolegus hudsoni; el seu localitat tipo és: «Riu Negre, Patagonia, Argentina.»[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Knipolegus» es compon de les paraules del grec «knips, knipos» que significa ‘insecte’, i «legō» que significa ‘agarrar’, ‘capturar’; i el nom de l'espècie «hudsoni», commemora al naturaliste i escritor britànic resident en Argentina Guillermo Enrique Hudson (1841–1922).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anteriorment va ser separada en un gènero Phaeotriccus, junt a Knipolegus poecilocercus en base en el perfil de les primàries externes; pero els estudis filogenético recents confirmen que abdós pertanyen al present gènero i no estan hermanadas.[6] És monotípica.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2022. P. 495.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Avibase. Consultat el 17 de març de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 17 de març de 2023.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Knipolegus hudsoni, p. 464, làmina 57(4)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Knipolegus, p. 215; hudsoni p. 195»
- ↑ (2012).Auk.129(1): 156-167ISSN 0004-8038.doi:10.1525/auk.2012.11101.