Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Eugenes fulgens"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
m Text reemplaça - ' migran ' a ' migren '
Llínea 4: Llínea 4:


==Distribució i hàbitat==
==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx en el suroest d'[[Estats Units]] (en el surest d'[[Arizona]] i extrem suroest de [[Nou Mèxic]]), i en el nort de [[Mèxic]], a on és un reproductor estival, cap al sur per gran part de Mèxic, [[Guatemala]], [[Hondures]], [[El Salvador]], fins al nort de [[Nicaragua]]. Les poblacions nortenyes migran cap al sur en els hiverns boreales.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=gryher1 |títul=Rivoli's Hummingbird (''Eugenes fulgens'') |autor=Powers, D.R., Partida-Lara, R. & Enríquez, P.L.|editor=Billerman, S.M.|any=2020 |consultat=2024-10-08|doi=10.2173/bow.maghum1.01}}</ref>
Es distribuïx en el suroest d'[[Estats Units]] (en el surest d'[[Arizona]] i extrem suroest de [[Nou Mèxic]]), i en el nort de [[Mèxic]], a on és un reproductor estival, cap al sur per gran part de Mèxic, [[Guatemala]], [[Hondures]], [[El Salvador]], fins al nort de [[Nicaragua]]. Les poblacions nortenyes migren cap al sur en els hiverns boreales.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=gryher1 |títul=Rivoli's Hummingbird (''Eugenes fulgens'') |autor=Powers, D.R., Partida-Lara, R. & Enríquez, P.L.|editor=Billerman, S.M.|any=2020 |consultat=2024-10-08|doi=10.2173/bow.maghum1.01}}</ref>


Esta espècie és considerada abundant en la major part de la seua zona, en les seues [[hàbitat]]s naturals:  els [[Boscs de pi-encino d'América Central|boscs de pi-encino]], els boscs montanos humits ([[bosc núvol|núvol]]) i les vores del bosc. Prinncipalmente en l'interior del bosc, pero també ocupa les vores i els creiximents secundaris, pasturages i terres de cultiu en flors de ''[[Agave]]''.<ref name=BOW/>
Esta espècie és considerada abundant en la major part de la seua zona, en les seues [[hàbitat]]s naturals:  els [[Boscs de pi-encino d'América Central|boscs de pi-encino]], els boscs montanos humits ([[bosc núvol|núvol]]) i les vores del bosc. Prinncipalmente en l'interior del bosc, pero també ocupa les vores i els creiximents secundaris, pasturages i terres de cultiu en flors de ''[[Agave]]''.<ref name=BOW/>

Revisió de 17:52 7 jul 2026

Archiu:MagnificentHummingbird.jpg
colibrí magnífic (Eugenes fulgens)

El colibrí magnífic[1] o colibrí de Rivoli(Eugenes fulgens)[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, una de les dos pertanyents al gènero Eugenes. És natiu del sur d'Amèrica del Nort i de la mitat nort-occidental d'América Central.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en el suroest d'Estats Units (en el surest d'Arizona i extrem suroest de Nou Mèxic), i en el nort de Mèxic, a on és un reproductor estival, cap al sur per gran part de Mèxic, Guatemala, Hondures, El Salvador, fins al nort de Nicaragua. Les poblacions nortenyes migren cap al sur en els hiverns boreales.[3]

Esta espècie és considerada abundant en la major part de la seua zona, en les seues hàbitats naturals: els boscs de pi-encino, els boscs montanos humits (núvol) i les vores del bosc. Prinncipalmente en l'interior del bosc, pero també ocupa les vores i els creiximents secundaris, pasturages i terres de cultiu en flors de Agave.[3]

Descripció

Medix 13 cm de llongitut. El macho pesa 10 g i la femella 8,5 g. El pico és negre, llarc i llaugerament curvat. Abdós sexes lluïxen de color obscur a menos que la llum del sol capte la iridiscència i els lluents colors del plomall. El macho adult té l'esquena verda-bronze, tornant-se més bronzejada en la coa. La coronilla és de color violeta, la gola verda-blava lluenta, i el restant del cap és negre, exceptuant un punt blanc darrere de l'ull. El pit és vert-bronze i la pancha és grisáceo. La femella té l'esquena verda-bronze i la pancha grisa pàlida. Presenta una llínea blanca darrere de l'ull. Els eixemplars jóvens són com la femella, pero més obscurs i amarronados.

Reproducció

La femella s'encarrega completament de la construcció del niu i de la incubació. El niu és una tassa voluminosa localisada a prop de tres metros del sol i la nidada consta de dos ous blancs. L'incubació dura de 15 a 19 dies i els pollets tarden d'uns 20 a 26 dies en començar a volar.

Alimentació

Esta espècie s'alimenta de néctar, que conseguixen d'una àmplia varietat de flors, i menuts insectes. El macho es posa en un lloc visible i defén els seus territoris d'alimentació agresivamente.

Vocalisació

El cridat de l'espècie és un «drrrk» gutural.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie I. fulgens va ser descrita per primera volta pel ornitólogo britànic William Swainson en 1827 baix el nom científic Trochilus fulgens; el seu localitat tipo és: « Temascaltepec, Mèxic».[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Eugenes» prové del grec «eugenēs» que significa ‘noble’, ‘ben naixcut’; i el nom de l'espècie «fulgens», en llatí significa ‘lluent’.[4]

Taxonomia

El gènero Eugenes va ser històricament tractat com monotípico, en la #present com l'única espècie, fins que varis estudis varen demostrar que la llavors subespecie I. fulgens spectabilis presentava diferències morfològiques que justificarien la seua separació.[5] Estudis genètic-moleculars posteriors varen confirmar la separació. L'elevació a espècie plena de Eugenes spectabilis, el colibrí de Talamanca, va ser reconeguda pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2017-B-2.[6][7] En la mateixa proposta es va rebujar l'elevació a espècie del tàxon I. fulgens viridiceps del com ni tan sols es reconeix l'estatus de subespecie.

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 13 de giner de 2019. P. 129.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 8 d'octubre de 2024.
  3. 3,0 3,1 Eugenes fulgens en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Eugenes, p. 152; fulgens, p. 165»
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Ren&Schu2004
  6. (2015).Molecular Phylogenetics and Evolution.90: 80–84ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2015.04.024.
  7. (novembre de 2017).North & Middle America Classification Committee.