Diferència entre les revisions de "Idioma neerlandés"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin de [[Alemanya]] i en el nort de [[França]] (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i la emigració es parla també en [[Canadà]] (uns cent vint i nou mil), en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]], en [[Nova Zelanda]] (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'[[Indonèsia]], a on solia ser la llengua utilisà en la administració pública colonial neerlandesa. | * Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin de [[Alemanya]] i en el nort de [[França]] (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i la emigració es parla també en [[Canadà]] (uns cent vint i nou mil), en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]], en [[Nova Zelanda]] (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'[[Indonèsia]], a on solia ser la llengua utilisà en la administració pública colonial neerlandesa. | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Països Baixos]] | * [[Països Baixos]] | ||
* [[Bèlgica]] | * [[Bèlgica]] | ||
* [[França]] | * [[França]] | ||
| + | |||
{{Llengües de França}} | {{Llengües de França}} | ||
{{Llengües germàniques}} | {{Llengües germàniques}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Revisió de 16:14 5 jun 2013
| Neerlandés Nederlands | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Països Baixos, Bèlgica, Antilles, Surinam, Alemanya i França. |
| Regió: | |
Parlants:
|
38 millons
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Germànic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Països Baixos, Antilles Neerlandeses, Aruba, Surinam, Bèlgica i la UE |
| Regulat per: | Nederlandse Taalunie |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | nl |
| ISO 639-2 | dut/nld |
| ISO/FDIS 639-3 | nld |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El neerlandés perteneix a la família germànica del indoeuropeu. Forma part del grup germànic occidental, relacionà en el baix alemà. És la llengua materna d'uns vint i dos millons quincents mil (22.500.000) persones en el món.
- És la llengua oficial en el Regne dels Països Baixos, en Bèlgica (concretament en les regions de Flandes i Bruseles) i en Surinam. Per extensió és també una de les llengües oficials de la UE i de la Unió de les Nacions Suramericanes.
- Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin de Alemanya i en el nort de França (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i la emigració es parla també en Canadà (uns cent vint i nou mil), en EEUU, en Nova Zelanda (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'Indonèsia, a on solia ser la llengua utilisà en la administració pública colonial neerlandesa.
Vore també
Llengües de França 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |