Diferència entre les revisions de "Manuel Tarancón Fandos"
(→Cites) |
|||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{ | + | {{Cita|Pense que soportant un bon costipat i enclaustrat en casa, se'm venen a la memòria questións de les que sempre he estat preocupat, especialment per la Llengua valenciana. I, este matí, vullc refrescar l'interés que me va causar un artícul del Conseller de Cultura, Manolo Tarancón, vehí del meu poble. Al bo de Manolo li dignosticaren una enfermetad greu i ell sabía que se n'anava i deguere pensar, "si apareixc pel cel sense rectificar, no me deixarán entrar". I, efectivamenet, ho va fer. Començava en unes paraules que demostraven la situació. "No quisiera irme de mi tierra con la conciencia manchada por el disimulo"..."Déjense de cientifismos en su exacto estado. Debates lingüísticos, claro que sí, pero mucho mas sentido de pueblo, capacidad de respuesta colectiva, orgullo de valencianismo". A partir d'este raonament, comença la part fonamental de l'artícul i dia aixina: "Pero la medicina que nos propone Fuster ha sido letal... y sobre todo en la Universidad, donde el "valencianismo", fusteriano gobierna a sus anchas masacrando a quienes piensan distinto, aplicando el fascismo ideológico a machamartillo"... "Las normas del 32 perdieron su valor de pacto cuando los aspectos mas genuinamente valencianos se sacrificaron en el altar de la unidad de la lengua bajo la bendición de l'Institut d'Estudis Catalans"... "Otro mito. El de quienes quieren justificar la unidad del valenciano con el catalán, en razón de que una lengua minoritaria conviviendo con otra en situación de preeminencia (el castellano) se defiende tanto mejor cuando más amplia sea su realidad, su posicionamiento... El argumento no estriba sólo ahí: detrás conviven y le acompaña el interés comercial... La industria editorial valenciana se ve obligada a editar en perfecto catalán... y ello ha producido una resistente "catalanización" de nuestros textos que han perdido la referencia valenciana. Para vender en Cataluña, no importa "desvalencianizar" lo que haga falta"... "esa situación responde al hecho de que el alumno, que está digiriendo un cuerpo extraño, lo desea expulsar cuando antes de su vida. Aprobar, pasar el trago y olvidarlo. Acaba l'artícul parlant de la malaïda AVL, en la que, incomprensiblement, confiava, i dia: "Está en juego la identidad de un pueblo que en la lengua posee su patrimonio diferenciador. Aparcar las grandes diferencias sería inteligente". Crec que sí que el deixaren entrar en el cel, i, al menys, abans d'nar-se'n, com a bon valencià, va deixar les coses clares.|[[Josep Lluís Garcia Ferrada]] (Facebook, 3.1.2026)}} |
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:32 4 gin 2026
| Manuel Tarancón Fandos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Carrer dedicat a Manuel Tarancón Fandos, en Carlet | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Funcionari i polític | ||
| Naiximent: | 4 de decembre de 1954 | ||
| Lloc de naiximent: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 2004 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Tarancón Fandos (Burriana, 4 de decembre de 1954 - † Valéncia, 10 de febrer de 2004) fon un funcionari i polític valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut el 4 de decembre de 1954 en la població castellonenca de Burriana, en la comarca de la Plana Baixa. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia. Fon funcionari de carrera en el Ministeri de Treball i Seguritat Social des de l'any 1985. Va faltar el 10 de febrer de 2004, a l'edat de 49 anys, despuix d'una llarga malaltia. Era nebot del Cardenal Tarancón, Vicente Enrique i Tarancón.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Manuel Tarancón començà en política en l'any 1976, en el Partit Democràtic Lliberal que despuix es va integrar en la UCD (Unió de Centre Democràtic), sent Secretari provincial de Castelló d'este últim partit. Va participar en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a membre de la direcció regional de UCD. Fon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Burriana entre 1979 i 1982, any en el que va ingressar en el Consell preautonòmic d'Enric Monsonís com a Conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació, fins a 1983.
En 1985 passa a militar en el partit Aliança Popular (AP), que despuix passaria a nomenar-se Partit Popular. D'esta manera conseguix ser regidor en l'Ajuntament de Valéncia, ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde en el govern municipal de Rita Barberá, entre 1991 i 1995. Entre juliol de 1995 i giner de 1999, ocuparà la presidència de la Diputació Provincial de Valéncia, destacant com a importants llegats culturals a l'institució l'inauguració del Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat (MUVIM) o la rehabilitació del Monasteri de Sant Miquel dels Reis, en la ciutat de Valéncia, per a convertir-ho en sèu de la Biblioteca Valenciana.
En l'any 1999 és cridat pel President de la Generalitat Valenciana d'aquell moment, Eduardo Zaplana, per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. En les eleccions de juny de 1999 conseguix l'acta de diputat a les Corts Valencianes pel PPCV, i continua la seua tasca en la conselleria fins a juny de 2003. En esta etapa se li reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa de la Comunitat Valenciana, per mig de la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També va participar en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) o la Direcció General del Llibre. Per contra, fon l'artífex de l'extinció del prestigiós Institut Valencià d'Estudis i Investigacions (IVEI).