Diferència entre les revisions de "Juan Dorda i Morera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 32: Llínea 32:
 
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
 
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
 
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
 
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Mayors of Valencia}}
  
 
{{Successió
 
{{Successió

Revisió de 18:03 16 set 2025

Juan Dorda i Morera
Joan Dorda i Morera.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: advocat, polític i crític d'art valencià
Naiximent: 1855
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1928
Lloc de defunció:


Juan Dorda i Morera (Valéncia, 1855 - † 1928) fon un advocat, polític i crític d'art valencià.

Biografia

Era fill de Joan Dorda Villarroya, un dels dirigents del Partit Moderat en Valéncia, en el que fon tinent d'alcalde i diputat provincial. Va fer el bachillerat en l'Institut d'Ensenyament Secundari de Valéncia i en l'any 1878 es llicencià en dret en l'Universitat de Valéncia.

Juntament wn el seu pare va participar en la conspiració de 1874 que va portar a la restauració borbònica i es va fer membre del Partit Conservador. Aixina fon nomenat cònsol dels Països Baixos en Valéncia i diputat de la Diputació de Valéncia en 1882 i 1884 pel districte de Serrans. Fon alcalde de Valéncia dos voltes (de març a juliol de 1891 i de juliol de 1899 a juny de 1900). Cánovas del Castillo el nomenà posteriorment governador civil de Badajoz, Múrcia, Castelló de la Plana i Barcelona.

Afectat per una malaltia, deixà la política i se centrà en la seua tasca en l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, en la que va ingressar en l'any 1896 i de la que fon president de 1911 a 1928. Va reformar el seu museu i inicià la publicació del boletí Archivo de Arte Valenciano (1915), a on publicà alguns articuls

També fon president de la Societat Filharmònica de Valéncia, de la Societat d'Assegurances contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, i de l'Accademia di San Luca, de Roma.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Predecessor:
José Sanchis Pertegás
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

25 de març de 18911 de juliol de 1891
Successor:
Elías Martínez Gil
Predecessor:
Pascual Guzman Pajarón
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

1 de juliol de 189927 de juny de 1900
Successor:
José Montesinos Checa