Diferència entre les revisions de "Fabaceae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 99: Llínea 99:
  
 
- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional
 
- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) ''Legumes of the world''. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 17:47 4 ago 2025

Fabaceae

Vicia April 2008-1.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres
Espècie unes 20.000 espècies

La família Fabaceae, també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'herbes, mates, abruixells i arbres, molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.

Descripció

Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:

- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges a sovint volubles o trepadores.

- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.

- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s'obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.

- Soca: des d'herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero Rhizobium).

Hàbitat

Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.

Gèneros principals

La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:

- Pisumpésols

- Viciaveçes

- Lathyrusguixes

- Trifoliumtrebols

- Lupinustramussos

- Medicagomelgues

- Cicercigrons

- Phaseolusfesols

- Ceratoniagarroferes

Importància ecològica

Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l'erosió.

Usos humans

La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:

- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.

- Fertilitat: usades en agricultura ecològica per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.

- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d'alta qualitat (com Acacia, Albizia...).

- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en medicina popular o com a planta ornamental.

- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.

Distribució

Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:

- Zona Mediterrànea: gran diversitat de mates i herbes anuals

- Suramèrica: rica en espècies arbòrees tropicals

- Àfrica i Àsia: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals

- Europa: presents en praderies, margens i camps

Conservació

Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:

- Pèrdua d'hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació

- Introducció d'espècies invasores

- Contaminació de sòls i aigües

- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional

Referències

Bibliografia

  • Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) Legumes of the world. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6

Enllaços externs

Commons