Diferència entre les revisions de "Honori Garcia"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Honori Garcia i Garcia | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Notari, historiador i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[23 de febrer]] de [[1896]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[9 d'octubre]] de [[1953]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] – [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians|valencià]]. | '''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] – [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians|valencià]]. | ||
Revisió de 21:55 17 març 2025
| Honori Garcia i Garcia | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Notari, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 23 de febrer de 1896 | ||
| Lloc de naiximent: | Vall d'Uxó, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 9 d'octubre de 1953 | ||
| Lloc de defunció: | Vall d'Uxó, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Honori Garcia i Garcia (Vall d'Uxó, 23 de febrer de 1896 – 9 d'octubre de 1953), fon un notari, historiador, escritor i publiciste valencià.
Biografia
Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per Arcadi Garcia i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en 1906, va realisar la prova d'ingrés en l'institut de Castelló. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en 1908 es va traslladar a Valéncia, a l'Institut Lluís Vives, a on acabà els estudis de bachillerat en 1912.
En l'Universitat Lliterària de Valéncia cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en 1916 es va traslladar a Saragossa, a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en 1917, tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'Universitat Central de Madrit (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc Lluís Revest en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el servici militar i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en 1922.
Trayectòria professional
El seu primer destí fon Nofuentes, un menut municipi de la província de Burgos. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en Burgos feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en Ezcaray (La Rioja). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, Bernardo Tarín, flare de la Cartoixa de Miraflors, i Joaquín García, cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: Estudis de dret foral valencià: El 'exovar', que fon publicat en 1922 en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.
En decembre de l'any 1923 fon nomenat notari d'Aliaga (província de Terol). En 1924 va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de 1925 es va traslladar a Llucena (província de Castelló) i en 1926 a Artana, també de Castelló, a on estigué fins a 1930. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de L'Alcalatén. L'any 1930 a petició del bisbat de Tortosa fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.
En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en Lluís Revest, que era l'archiver de Castelló de la Plana; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el mege Ángel Sánchez Gozalbo, tots membres de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en Lluís Revest.
En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la Vall d'Uxó, i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en 1928. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.
Santa Bárbara i les Normes del 32
(Secció per completar)