Diferència entre les revisions de "Acadèmia dels Adorants"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Notes == | == Notes == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| − | |||
{{Traduït de|es|Academia_de_los_Adorantes}} | {{Traduït de|es|Academia_de_los_Adorantes}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Acadèmies lliteràries]] | [[Categoria:Acadèmies lliteràries]] | ||
| − | + | [[Categoria:Escritors valencians]] | |
| − | [[Categoria:Escritors | + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] |
| − | [[Categoria:Sigle d'Or | ||
Revisió de 15:51 23 març 2015
La Acadèmia dels Adorants fon una agrupació lliterària valenciana fundada durant el barroc que reunia poetes de la noblea.
Fon fundada pel poeta i dramaturc Carlos Boyl senyor de Massamagrell i Farnals en l'any 1599 a imitació de la d'Els Nocturns, Acadèmia en que Boyl havia participat en 1592 en el seudònim de `Recelo´.
La temàtica eren la de poemes d'assunts amorosos, a raïl de l'enamorament d'una dama cridà Menandra. L'impulsor va voler deixar constància d'assunts amatoris en una "Acadèmia a manera d'Orde de Cavalleria". Hi ha referència a ella en el prefaci de l'obra de Boyl titulada “Silva dels versos…a la divina Menandra”, Valéncia, Prats, 1600.
La seua quasi exclusiva temàtica eren les dones, tal és, que Henri Merimée la va arribar a qualificar de “pintoresca”.
Esta acadèmia només se va mantindre durant un any, desapareixent després.
Organisació i funcionament
El president era Carlos Boyl, conegut com “l'adorador”.
Boyl era assistit per dos encarregats i un secretari.
Es reunien els dilluns. Començava la sessió el president en un discurs, "un panegíric a ell dedicat pel secretari", i a continuació es donava llectura a uns sonets i tercet.
En els seus estatuts constaven els punts següents: S'havia de portar una vida impecable, s'assumia el compromís d'adorar fidelment a una dama i enorgullir-se d'això, entre els acadèmics "adorants" no havia d'existir rivalitat si se sentien inclinats per la mateixa dama, perqué segons deyen, se tenia que “adorar qualsevol objecte digne”, era obligatòria la missa dominical i l'“ahuixada” en la mateixa d'alguna dama a qui havien de manifestar la seua admiració davall de la finestra la seua casa, els acadèmics havien de ser nobles i aristocràtics i era causa d'exclusió les tres faltes d'asistència.[1]
Bibliografia
- Pasqual Mes i Va usar, Acadèmies i justes lliteràries en la Valéncia Barroca: Teoria i pràctica, Kassel, Reichenberger, 1996.
- Pasqual Mes i Va usar, Descripció de les Acadèmies Valencianes. Diccionari d'acadèmics. Edition Reichenberger, Kassel, 1999.
Alusions a l'Acadèmia o acadèmics
Alejandro Arboreda escritor valencià, en la seua obra “L'esclau de la seua dama i pas honrós d'Astúries”, els ridiculisava a finals del XVII.
Henri Merimée qualificava a Boyl com “l'enfant terrible de la littérature valencienne”
Notes
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Academia_de_los_Adorantes de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.