Diferència entre les revisions de "Ana Blandiana"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Otilia Valeria Coman | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Romania|Rumana]] | ||
| + | | ocupació = Escritora. | ||
| + | | data_naix = [[25 de març]] de [[1942]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Timișoara]], [[Romania]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
Ana Blandiana, seudònim d'Otilia Valeria Coman, ([[Timișoara]], [[Romania]], [[25 de març]] de [[1942]]) és una escritora, poeta, narradora, ensagista i figura política rumana. Blandiana és una de les figures lliteràries de Romania, crítica de l'aparat polític i de censura comunista de [[Nicolae Ceaușescu]]. Ha segut guardonada en el [[Premis Princesa d'Astúries|Premi Princesa d'Astúries de les Lletres]] de [[2024]]. | Ana Blandiana, seudònim d'Otilia Valeria Coman, ([[Timișoara]], [[Romania]], [[25 de març]] de [[1942]]) és una escritora, poeta, narradora, ensagista i figura política rumana. Blandiana és una de les figures lliteràries de Romania, crítica de l'aparat polític i de censura comunista de [[Nicolae Ceaușescu]]. Ha segut guardonada en el [[Premis Princesa d'Astúries|Premi Princesa d'Astúries de les Lletres]] de [[2024]]. | ||
Última revisió del 22:12 30 oct 2024
| Otilia Valeria Coman | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Rumana | ||
| Ocupació: | Escritora. | ||
| Naiximent: | 25 de març de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Timișoara, Romania | ||
Ana Blandiana, seudònim d'Otilia Valeria Coman, (Timișoara, Romania, 25 de març de 1942) és una escritora, poeta, narradora, ensagista i figura política rumana. Blandiana és una de les figures lliteràries de Romania, crítica de l'aparat polític i de censura comunista de Nicolae Ceaușescu. Ha segut guardonada en el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres de 2024.
Biografia[editar | editar còdic]
Son pare, professor, sacerdot ortodox i ex-membre de la Guàrdia de Ferro que colaborà en el III Reich, fon empresonat i fallí en acabant d'eixir de la presó. Del llogaret de Transilvània a on va nàixer sa mare, va prendre el seu nom lliterari. Filla d'un «enemic del poble», despuix de l'aparició del seu primer poema en 1959 en una revista, se li va prohibir estudiar en l'universitat. Ha treballat i viajat com a periodista.
De 1964 és el seu primer llibre de poemes, Primera persona del plural. En 1982, va rebre el premi Herder de l'Universitat de Viena pel conjunt de la seua obra lliterària. En el seu país, durant la dominació comunista, va rebre el reconeiximent mereixcut.
El seu primer llibre de relats, Les quatre estacions, data de 1977. Proyectes de passat, publicat en 1982, consta d'onze relats. Varen ser comparats en Edgar Allan Poe, Franz Kafka o Julio Cortázar.
És autora de més de trenta llibres de poesia, ensaig, narrativa i novela. La seua obra s'ha traduït a 24 idiomes. És presidenta d'honor del PEN Club Internacional de Romania, és també membre de l'Acadèmia Europea de Poesia, de l'Acadèmia de Poesia Mallarmé i de l'Acadèmia Mundial de Poesia (Unesco).
Investida Doctora Honoris causa per l'Universitat de Salamanca.
Obra[editar | editar còdic]
Poesia[editar | editar còdic]
- Persoana întâia plural, 1964;
- Călcâiul vulnerabil, 1966;
- A treia taină, 1969;
- 50 de poeme, 1970;
- Octombrie, Noiembrie, Decembrie, 1972;
- Poeme, 1974;
- Somnul din somn, 1977;
- Întâmplări din grădina mea, 1980;
- Ochiul de greier, 1981;
- Ora de nisip, 1984;
- Stea de pradă, 1986;
- Alte intâmplări din grădina mea, 1987;
- Întâmplări de pe strada mea, 1988;
- Poezii, 1988;
- Arhitectura valurilor, 1990;
- 100 de poeme, 1991;
- În dimineața de după moarte, 1996;
- La cules îngeri, 1997, 2003, 2004;
- Cartea albă a lui Arpagic, 1998;
- Balanța cu un singur talger, 1998;
- Soarele de apoi, 2000;
- Refluxul sensurilor, 2004;
- Poeme (1964-2004), 2005;
- A fi sau a privi, 2005;
- Patria mea A4, 2010;
Ensaig[editar | editar còdic]
- Calitatea de martor, 1970, 2003;
- Eu scriu, tu scrii, el/ea scrie, 1975;
- Cea mai frumoasă dintre lumile posibile, 1978;
- Coridoare de oglinzi, 1983;
- Autoportret cu palimpsest, 1985;
- Orașe de silabe, 1987;
- Geniul de a fi, 1998;
- Ghicitul in mulțimi, 2000;
- Cine sunt eu?, 2001;
- O silabisire a lumii, 2006;
- Spaima de literatură, 2006;
Narrativa[editar | editar còdic]
- Cele patru anotimpuri, 1977, 2001 - relatos fantásticos;
- Proiecte de trecut, 1982 - relatos fantásticos;
- Sertarul cu aplauze, 1992, 1998, 2002, 2004 - Novela;
- Imitație de coșmar, 1995 - Novela corta;
També publicats conjuntament en el títul Orașul topit și alte povestiri fantastice, 2004;