Joan de Ribera

Sant Joan de Ribera (Sevilla, 27 de decembre de 1532 -Valéncia, 6 de giner de 1611), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat espanyol.

Sant Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera, va nàixer en la ciutat de Sevilla, i va morir en giner de 1611. Abans de ser arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa Joan XXIII el 12 de juny de 1960.

El seu pare va ser virrei de Nàpols i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. Joan de Ribera va estudiar en l'Universitat de Salamanca.

Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa Pio IV el va nomenar bisbe de Badajoz. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.

Va ser nomenat Arquebisbe de Valéncia, després el rei el va nomenar Virrei de Valéncia, i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscs, que es va realisar en 1609, atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.

Va crear i va fundar el Real Colege del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de Colege del Patriarca, que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma en València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'Universitat.

En 1597 va impulsar la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les carmelites descalces. En no conseguir que Teresa de Jesús fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la Regla de Sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació va ser la d'Alcoy, el 18 de decembre de 1597.

Va ser beatificat en 1796 i declarat Sant pel Papa Joan XXIII en 1960.

Vore també

• Agustines Descalces
• Real Colege del Corpus Christi de Valéncia

Contingut a fusionar en est artícul

Biografia: De posicio noble, son pare, Per Afán de Ribera, va ser duque d'Alcalá, marques de Tarifa i posteriorment al nàixer de Juan, virrei de Napoles. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i en açò va créixer sense l'amor d'una mare.

Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de Salamanca, en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contaba solament en 30 anys d'edat, en 1562, en el Papa Pío IV, sigue nomenat bisbe de Badajoz. Alli es dedicà en tota la seua alma a adoctrinar als catolics i anar en contra del nou moviment dels protestants.

Mes tart, va ser nomenat arquebisbe de Valéncia, i Patriarca de Antioquía (1568), en la idea de que puguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscos valencians. El Rei l'anomenà virrei del Regne de Valencia, i aixina arribà a ser al mateix temps cap religios i civil.

Al fin, despres de treinta anys de frustats intents, utilisà la seua posicio e influencies per a ser u dels impulsors i el mes ferm advocat front el rei de l'expulsio dels moriscos de 1609.

Va escriure numeroses obres. Des de 1569 fins 1610, va fer 2715 visites pastorals a les parroquies i els resultas d'estes visites els va deixar en 91 volumens en 91,000 pagines.

Celebrà set Sinodos, o reunions en tots el retors.

Va fundar el Real Colege Seminari del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de El Patriarca, va tindre com comes principal la formacio de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal i com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es convertix aixina en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma en Valencia. El clima religios de la Contrarreforma i a la presonalitat i el mecenage artistic del fundador, va conseguir ser una de les figures mes influens d'este periodec, que arribà a ocupar els carrecs d'arquebisbe de Valencia, Patriarca d'Antioquia, virrei general, President de l'Audiencia i canciller de la Universitat. Sant Pio V, l'anomenà feia quaranta anys,lumen totius Hispaniae (lumbrera de tota Espanya).

Referencies

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Joan_de_la_Ribera de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.