Diferència entre les revisions de "Neptú (planeta)"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» [[Urà]], que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú. | És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» [[Urà]], que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú. | ||
| + | |||
| + | Neptú té una composició prou similar a la del planeta Urà, i abdós tenen composicions que diferixen molt dels demés jagants gaseosos, [[Júpiter]] i [[Saturn]]. L'atmòsfera de Neptú, com les de Júpiter i de Saturn, es compon principalment d'[[hidrogen]] i [[heli]], junt en vestigis d'hidrocarburs i possiblement [[nitrogen]]. Conté una major proporció de [[Gèl|gèls]], tals com a [[aigua]], [[amoníac]] i [[metà]]. | ||
| + | |||
| + | Els científics moltes voltes categorisen Urà i Neptú com els jagants gelats per a emfatisar la distinció entre estos i els jagants de gas Júpiter i Saturn. L'interior de Neptú, com el d'Urà, està compost principalment de gèls i roca. Els rastres de metà en les regions perifèriques exteriors contribuïxen per a l'aspecte [[blau]] d'este planeta. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 18:12 23 oct 2024
_flatten_crop.jpg)
Neptú és l'octau i últim planeta del Sistema Solar. Forma part dels denominats planetes exteriors o jagants gaseosos, i és el primer que fon descobert gràcies a prediccions matemàtiques. El seu nom prové del deu romà Neptú, el deu dels mars.
És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la Terra i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» Urà, que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú.
Neptú té una composició prou similar a la del planeta Urà, i abdós tenen composicions que diferixen molt dels demés jagants gaseosos, Júpiter i Saturn. L'atmòsfera de Neptú, com les de Júpiter i de Saturn, es compon principalment d'hidrogen i heli, junt en vestigis d'hidrocarburs i possiblement nitrogen. Conté una major proporció de gèls, tals com a aigua, amoníac i metà.
Els científics moltes voltes categorisen Urà i Neptú com els jagants gelats per a emfatisar la distinció entre estos i els jagants de gas Júpiter i Saturn. L'interior de Neptú, com el d'Urà, està compost principalment de gèls i roca. Els rastres de metà en les regions perifèriques exteriors contribuïxen per a l'aspecte blau d'este planeta.
Bibliografia
- Dale P. Cruikshank; Neptune and Triton, 1995. ISBN 0-8165-1525-5
- Galadí Enríquez, D. - Gutiérrez Cabello. J. Astronomía General: Teórica y práctica, Ediciones Omega, Barcelona, 2001. Astronomía General: Teórica y práctica, Ediciones Omega, Barcelona, 2001.
- Miner, Ellis D. y Randii R. Wessen; Neptuno: The Planet, Rings, and Satellites, 2002. ISBN 1-85233-216-6
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Neptú (planeta).
