Diferència entre les revisions de "Victor Hugo"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Ocupa un lloc notable en l'història de les lletres franceses del [[sigle XIX]] en una gran varietat de gèneros i àmbits. Fon un poeta líric, en obres com a ''Odes i balades'' ([[1826]]), ''Els fulls d'autumne'' ([[1832]]) o ''Les contemplacions'' ([[1856]]), poeta compromés contra [[Napoleó III]] en ''Els castics'' ([[1853]]) i poeta èpic en ''La llegenda dels sigles'' ([[1859]] i [[1877]]). Fon també un noveliste popular i de gran èxit en obres com a ''Nostra Senyora de París'' ([[1831]]) o ''Els miserables'' ([[1862]]). En teatre va expondre la seua teoria del drama romàntic en l'introducció de ''Cromwell'' ([[1827]]), i l'ilustra principalment en ''Hernani'' ([[1830]]) i ''Ruy Blas'' ([[1838]]). | Ocupa un lloc notable en l'història de les lletres franceses del [[sigle XIX]] en una gran varietat de gèneros i àmbits. Fon un poeta líric, en obres com a ''Odes i balades'' ([[1826]]), ''Els fulls d'autumne'' ([[1832]]) o ''Les contemplacions'' ([[1856]]), poeta compromés contra [[Napoleó III]] en ''Els castics'' ([[1853]]) i poeta èpic en ''La llegenda dels sigles'' ([[1859]] i [[1877]]). Fon també un noveliste popular i de gran èxit en obres com a ''Nostra Senyora de París'' ([[1831]]) o ''Els miserables'' ([[1862]]). En teatre va expondre la seua teoria del drama romàntic en l'introducció de ''Cromwell'' ([[1827]]), i l'ilustra principalment en ''Hernani'' ([[1830]]) i ''Ruy Blas'' ([[1838]]). | ||
| − | ( | + | La seua extensa obra inclou també discursos polítics en la [[Cambra dels Parells]], en l'Assamblea Constituent i l'Assamblea Llegislativa —especialment sobre temes com la [[pena de mort]], l'[[educació]], els [[drets de les dònes]] o [[Europa]]—, cròniques de viages —''El Rin'' ([[1842]]) o ''Coses vistes'', (pòstuma [[1887]] i [[1890]])—, aixina com una abundant correspondència. |
| + | |||
| + | Contribuí de forma notable a la renovació lírica i teatral de l'época; fon admirat pels seus contemporàneus i encara ho és en l'actualitat, encara que certs autors moderns el consideren un escritor controvertit. La seua implicació política, que li va supondre una condena a l'exili durant els vint anys del [[Segon Imperi francés]] ([[1852]]-[[1870]]), va permetre a posteriors generacions d'escritors una reflexió sobre l'implicació i el compromís dels escritors en la vida política i social. | ||
| + | |||
| + | Les seues opinions, al mateix temps morals i polítiques, i la seua obra excepcional, el varen convertir en un personage emblemàtic a qui la [[Tercera República francesa|Tercera República]] va honrar a la seua mort en un funeral d'Estat, celebrat l'1 de juny de [[1885]] i al que varen assistir més de dos millons de persones, i en la sepultura de les seues restes en el [[Panteó de París]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
Revisió de 18:08 12 ago 2024
| Victor Marie Hugo | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 26 de febrer de 1802 | ||
| Lloc de naiximent: | Besançon, França | ||
| Defunció: | 22 de maig de 1885 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Victor Marie Hugo, conegut popularment com Victor Hugo (Besançon, França, 26 de febrer de 1802 - † París, França, 22 de maig de 1885) fon un escritor, poeta, dramaturc i noveliste romàntic francés, considerat com un dels més importants en llengua francesa. També fon un polític i intelectual compromés i influent en l'història del seu país i de la lliteratura del sigle XIX. Era germà dels també escritors Eugène Hugo i Abel Hugo.
Ocupa un lloc notable en l'història de les lletres franceses del sigle XIX en una gran varietat de gèneros i àmbits. Fon un poeta líric, en obres com a Odes i balades (1826), Els fulls d'autumne (1832) o Les contemplacions (1856), poeta compromés contra Napoleó III en Els castics (1853) i poeta èpic en La llegenda dels sigles (1859 i 1877). Fon també un noveliste popular i de gran èxit en obres com a Nostra Senyora de París (1831) o Els miserables (1862). En teatre va expondre la seua teoria del drama romàntic en l'introducció de Cromwell (1827), i l'ilustra principalment en Hernani (1830) i Ruy Blas (1838).
La seua extensa obra inclou també discursos polítics en la Cambra dels Parells, en l'Assamblea Constituent i l'Assamblea Llegislativa —especialment sobre temes com la pena de mort, l'educació, els drets de les dònes o Europa—, cròniques de viages —El Rin (1842) o Coses vistes, (pòstuma 1887 i 1890)—, aixina com una abundant correspondència.
Contribuí de forma notable a la renovació lírica i teatral de l'época; fon admirat pels seus contemporàneus i encara ho és en l'actualitat, encara que certs autors moderns el consideren un escritor controvertit. La seua implicació política, que li va supondre una condena a l'exili durant els vint anys del Segon Imperi francés (1852-1870), va permetre a posteriors generacions d'escritors una reflexió sobre l'implicació i el compromís dels escritors en la vida política i social.
Les seues opinions, al mateix temps morals i polítiques, i la seua obra excepcional, el varen convertir en un personage emblemàtic a qui la Tercera República va honrar a la seua mort en un funeral d'Estat, celebrat l'1 de juny de 1885 i al que varen assistir més de dos millons de persones, i en la sepultura de les seues restes en el Panteó de París.