Diferència entre les revisions de "Jorge Juan"
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1734]] embarcà, junt a [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de París]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. | En l'any [[1734]] embarcà, junt a [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de París]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. | ||
| − | '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[ | + | '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferrando VI]] li ascendí a capità de nau. |
| − | Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué | + | Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tans bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions. |
En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. | En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. | ||
Última revisió del 18:43 15 oct 2024
| Jorge Juan i Santacilia | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Militar, científic i escritor. | ||
| Naiximent: | 1713 | ||
| Lloc de naiximent: | Novelda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1773 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Jorge Juan i Santacilia (Novelda, Alacant, 1713 - † Madrit, 1773) fon un militar, científic i escritor. Fon un marí valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de Novelda, concretament en "El Fondonet" i fon batejat en Monfort del Sit. Estigué molt vinculat a l'orde dels Cavallers de Malta de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en l'any 1729 ingressà en la Escuela Naval Militar de San Fernando. Participà en l'expedició contra Orà i en la campanya de Nàpols.
En l'any 1734 embarcà, junt a Antonio de Ulloa, en l'expedició organisada per la Real Acadèmia de Ciències de París a les órdens de Charles de la Condamine, per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en Amèrica del Sur, específicament en la Real Audiencia de Quito (actual Equador). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.
Jorge Juan estigué dèneu anys en Amèrica, estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, Ferrando VI li ascendí a capità de nau.
Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el Marqués de la Ensenada li encomanà viajar a Anglaterra per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tans bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions.
En l'any 1757 fundà el Real Observatorio Astronómico de Madrid i en 1760 fon nomenat jefe de escuadra de la Armada Real . Les seues restes mortals es guarden en el Panteón de Marinos Ilustres, de San Fernando (Càdis). Sa image es ben familiar en Espanya, puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes.
Obra escrita[editar | editar còdic]
- Compendio de navegación (1757)
- Examen marítimo teórico-práctico (1771)
- Estado de la astronomía en Europa (1774).
En colaboració én Antonio de Ulloa
- Plan del camino de Quito al río Esmeraldas, según las observaciones astronómicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa (1736-1742)
- Observaciones astronómicas y físicas hechas en los Reinos del Perú (Madrid, 1748)
- Relación histórica del viaje hecho de orden de su Majestad a la América Meridional (Madrid, 1748)
- Disertación Histórica y Geográfica sobre el Meridiano de Demarcación entre los dominios de España y Portugal (1749)
- Noticias Secretas de América, sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito (1748, obra publicada en Londres en 1826 puix fon prohibida pel govern espanyol).
Referències[editar | editar còdic]
- «Don Jorge Juan». A: Retratos de los españoles ilustres: con un epítome de sus vidas. Imprenta Real, 1791
- «El museo de Monforte dedicará una de sus salas a la figura de Jorge Juan
- Cf. Jesús García Calero, "Jorge Juan, espía y científico que pudo dar la victoria a España en Trafalgar", en ABC de Madrid
- Villatoro, Manuel P. (25 de noviembre de 2023). «Jorge Juan, el marino ilustrado que revolucionó España, desembarca en el Museo Naval». ABC
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Abad Navarro, Elías: (1929) La patria de Jorge Juan. Tip. San Francisco, Murcia
- García Castaño, Diego. Trascendencia Científica de Jorge Juan y Santacilia
- Guillén Tato, Julio F.: (1936) Los tenientes de navío Jorge Juan y Santacilia y Antonio de Ulloa y de Torre-Guiral y la medición del Meridiano. Imprenta de Galo Sáez, Madrid
- Saiz Montes, Luis A. (2002). Las matemáticas usadas por Jorge Juan en la medición de la Tierra. Editorial Maxtor.España. ISBN ISBN 84-95636-95-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jorge Juan.