Diferència entre les revisions de "Barranc del Carraixet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 92: Llínea 92:
 
En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'[[Ermita dels Peixets]]. Atra ermita és l'[[Ermita de Sant Cristòfol]].
 
En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'[[Ermita dels Peixets]]. Atra ermita és l'[[Ermita de Sant Cristòfol]].
  
 +
[[Categoria:Barrancs]]
 +
[[Categoria:Rius]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Ecologia]]
 
[[Categoria:Ecologia]]
 
[[Categoria:Fauna]]
 
[[Categoria:Fauna]]

Última revisió del 13:14 9 nov 2024

Barranc del Carraixet.

El Barranc del Carraixet naix en Gàtova i desemboca en Alboraya. Com tot barranc és una corrent discontinua d'aigua pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural.

Biotipo[editar | editar còdic]

Naiximent[editar | editar còdic]

El barranc de Carraixet, primer forma part d'un conjunt de rambles de la Serra Calderona. En Gàtova estes rambles formen un únic cabal que descendix des de la Serra Calderona cap a l'horta.La seua mare presenta chicotets aqüífers i és prou abrupta.

Bétera[editar | editar còdic]

En acabant el barranc descendix als térmens de Bétera i Olocau a on el terreny pert inclinació i el seu caixer es fa regular, pero al contrari que en el tram anterior, el barranc està pràcticament sec.

Horta nort[editar | editar còdic]

El barranc seguix descendint cap a l'est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l'aigua de les montanyes, els afluents de Carpesa i Alfara del Patriarca i de les séquies, el seu caixer està canalisat.

Part final[editar | editar còdic]

En esta part comprén els térmens d'Alboraya, Tavernes Blanques i Almàssera. Este tram és totàlment pla i mai està sec perque hi ha naiximents d'aigües subterrànees. Per últim desemboca en el Mar Mediterràneu.

Biocenosi[editar | editar còdic]

El Barranc de Carraixet alberga tant animals terrestres com marins. Destaquen les aus, peixos i chicotets mamífers. Entre ells s'establixen relacions tròfiques i hi han productors, descomponedors, consumidors primaris, consumidors secundaris i consumidors terciaris. En el Barranc hi han dos classes de biocenosis, una en la part seca i atra en la humida que són totalment diferents.

Part seca i naiximent[editar | editar còdic]

Plantes[editar | editar còdic]

Les plantes que hi ha són típiques del clima mediterràneu. Són plantes de chicotet tamany com arbusts i brossa.

•En el naiximent creixen Pins, garroferes, llentiscles, oliveres, mores i romer entre atres.

•En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, chops o atres arbres frutals. Al final de la part seca trobem canyes o atres plantes manco grans al haver més aigua.

Animals[editar | editar còdic]

Mamífers[editar | editar còdic]

Els mamífers de la part seca són chicotets i són herbívors, majoritàriament conills encara que també es poden trobar javalins.També podem trobar mamífers de tamany mijà, pero en captivitat, que pasturen pel barranc.

Aus[editar | editar còdic]

Les aus de la part seca són de tamany chicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l'àguila i el falcó, pero la gran majoria són teuladins, oronetes, perdius, guales, tórtoles, coloms i muçols.

Reptils[editar | editar còdic]

Podem trobar reptils com els fardachos i les serps.

Amfibis[editar | editar còdic]

Els únics amfibis que viuen són granotes a on tenen aigua.

Part aquàtica[editar | editar còdic]

Plantes[editar | editar còdic]

Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l'aigua creixen canyes; pero en el barranc s'acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d'ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret.

Animals[editar | editar còdic]

Mamífers[editar | editar còdic]

Els únics mamífers que viuen són les rates d’aigua que habiten en les illes formades per l'acumulacio de terra que les plantes mantenen.

Aus[editar | editar còdic]

Aus aquàtiques[editar | editar còdic]

Són les fojes, polles, garces, collverts, galls de canyar, martí peixcador, garceta comú, calamó, gavina reidora i argons comú i real.

Terrestres[editar | editar còdic]

Les aus terrestres són taulains i atres espécies que no viuen fixes en el Barranc del Carraixet

Reptils[editar | editar còdic]

El reptil més significatiu és la tortuga mediterrànea d'aigua o Gàlapag europeu que està en perill d'extinció, també viuen fardachos.

Peixos[editar | editar còdic]

Els peixos del barranc són resistents i molt variats, com el samaruc, que també constituïxen l'aliment de moltes aus.

Curiositats[editar | editar còdic]

En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'Ermita dels Peixets. Atra ermita és l'Ermita de Sant Cristòfol.