Diferència entre les revisions de "Miguel Abad Miró"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| data_naix = [[28 de juny]] de [[1912]] | | data_naix = [[28 de juny]] de [[1912]] | ||
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| − | | data_mort = | + | | data_mort = [[1994]] |
| − | | lloc_mort = | + | | lloc_mort = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
}} | }} | ||
'''Miguel Abad Miró''' ([[Alcoy]], [[28 de juny]] de [[1912]] - † [[1994]]) fon un pintor, arquitecte, doctor i professor universitari [[Valencians|valencià]]. Fon professor en [[Sevilla]] i decà del llavors Colege d'Arquitectes d'Andalusia occidental i Badajoz. Fon amic del poeta alacantí [[Miguel Hernández]] fòra i dins de la presó. | '''Miguel Abad Miró''' ([[Alcoy]], [[28 de juny]] de [[1912]] - † [[1994]]) fon un pintor, arquitecte, doctor i professor universitari [[Valencians|valencià]]. Fon professor en [[Sevilla]] i decà del llavors Colege d'Arquitectes d'Andalusia occidental i Badajoz. Fon amic del poeta alacantí [[Miguel Hernández]] fòra i dins de la presó. | ||
Revisió de 17:54 12 ago 2023
| Miguel Abad Miró | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte, pintor i professor universitari. | ||
| Naiximent: | 28 de juny de 1912 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1994 | ||
| Lloc de defunció: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Miguel Abad Miró (Alcoy, 28 de juny de 1912 - † 1994) fon un pintor, arquitecte, doctor i professor universitari valencià. Fon professor en Sevilla i decà del llavors Colege d'Arquitectes d'Andalusia occidental i Badajoz. Fon amic del poeta alacantí Miguel Hernández fòra i dins de la presó.
Biografia
Miguel Abad Miró naixqué el 28 de juny de l'any 1912 en la població valenciana d'Alcoy, en la comarca de L'Alcoyà. Lliberal i burgués de principis del sigle XX, fill del mege Miguel Abad Tormo i de María Concepción Miró Moltó, era net d'un industrial del textil. Durant els seus estudis primaris va assistir als Maristes d'Alcoy i secundaris en una acadèmia en revàlida en l'Institut d'Alacant.
Inicis
L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de Lorenzo Casanova Ruiz (1900†), el va marcar des de l'adolescència, i les arts plàstiques varen desbordar al jove Miguel. De la mateixa manera que un atre tio seu Gabriel Miró, advocat i periodiste que va passar a la posteritat pel seu treball lliterari, va tindre vocació i professió separadament.
El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor Julio Pascual Espinós a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En 1930, va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en Alcoy en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils.
Un any despuix de la proclamació de la Segona República Espanyola, es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de Fernando Cabrera Cantó, consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el Círcul de Belles Arts i va conéixer la pintura de Daniel Vázquez Díaz i de Pablo Picasso; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de Luis Bello i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc...