Diferència entre les revisions de "Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
=== Activitat política === | === Activitat política === | ||
| − | ( | + | Durant la [[Transició espanyola|transició]] fon membre del [[Grup Tácito]] i es va integrar en la plataforma del president [[Adolfo Suárez]], l'[[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). Despuix de les primeres eleccions democràtiques de [[1977]], fon nomenat secretari general tècnic del Ministeri de Justícia en el primer gabinet democràtic de Suárez; subsecretari del mateix ministeri. Despuix de les eleccions de [[1979]] va eixercitar el càrrec de Secretari d'Estat de Desenroll Constitucional, adscrit a la presidència del Govern en el segon gabinet de Suárez. |
| + | |||
| + | En la remodelació governamental de maig de [[1980]], Suárez el nomenà Ministre Adjunt al President Encarregat de la Coordinació Llegislativa; i pocs mesos més tart, en setembre del mateix any, fon nomenat ministre d'Educació i d'Universitats i Investigació. En eixe càrrec fon confirmat despuix de la renúncia de Suárez i l'elecció de [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] com a nou president del govern, en [[1981]]. En decembre de [[1981]] fon cessat de les seues funcions. | ||
| + | |||
| + | Fòra del Govern, Ortega Díaz-Ambrona fon elegit secretari general de la [[UCD]] en el Congrés Extraordinari que va seguir al seu infortuni electoral en les eleccions de [[1982]]. La seua breu gestió al front de l'agònica formació centrista va culminar en la firma de la dissolució del partit, el 18 de febrer de [[1983]]. | ||
| + | |||
| + | Des de giner de l'any [[2010]] fins a [[2017]] ha ocupat el lloc de magistrat del Tribunal Constitucional d'[[Principat d'Andorra|Andorra]]. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 06:28 4 ago 2023
Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Madrit, 11 de decembre de 1939) és un polític i advocat espanyol. Fon ministre durant els governs de la UCD liderats per Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo, entre 1980 i 1981.
Biografia
Juan Antonio Ortega naixqué en l'any 1939 en la ciutat de Madrit. Estudià les carreres de Dret (premi extraordinari) i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit, i va guanyar posteriorment les oposicions al Cos de Lletrats del Consell de l'Estat.
Activitat professional
Com a advocat, ha eixercitat els càrrecs de director d'assunts institucionals i corporatius de la companyia petrolífera Repsol, entre els anys 1995 i 2002, aixina com d'assessor d'empreses del sector energètic com a Gas Natural, Campsa o la Companyia Llogística d'Hidrocarburs (CLH), entre unes atres. En l'any 2002 fon nomenat Defensor del client del Banc Bilbao Viscaya Argentaria (BBVA).
Activitat política
Durant la transició fon membre del Grup Tácito i es va integrar en la plataforma del president Adolfo Suárez, l'Unió de Centre Democràtic (UCD). Despuix de les primeres eleccions democràtiques de 1977, fon nomenat secretari general tècnic del Ministeri de Justícia en el primer gabinet democràtic de Suárez; subsecretari del mateix ministeri. Despuix de les eleccions de 1979 va eixercitar el càrrec de Secretari d'Estat de Desenroll Constitucional, adscrit a la presidència del Govern en el segon gabinet de Suárez.
En la remodelació governamental de maig de 1980, Suárez el nomenà Ministre Adjunt al President Encarregat de la Coordinació Llegislativa; i pocs mesos més tart, en setembre del mateix any, fon nomenat ministre d'Educació i d'Universitats i Investigació. En eixe càrrec fon confirmat despuix de la renúncia de Suárez i l'elecció de Leopoldo Calvo-Sotelo com a nou president del govern, en 1981. En decembre de 1981 fon cessat de les seues funcions.
Fòra del Govern, Ortega Díaz-Ambrona fon elegit secretari general de la UCD en el Congrés Extraordinari que va seguir al seu infortuni electoral en les eleccions de 1982. La seua breu gestió al front de l'agònica formació centrista va culminar en la firma de la dissolució del partit, el 18 de febrer de 1983.
Des de giner de l'any 2010 fins a 2017 ha ocupat el lloc de magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra.
Obra
És l'autor dels següents llibres:
- Memorial de transiciones (2015).
- Las transiciones de UCD: Triunfo y desbandada del centrismo (1978-1983) (2020).
- El Grupo Tácito. Un precursor del centrismo de UCD (2023).