Diferència entre les revisions de "La Xerea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
La '''Xerea''' o '''Xarea''' és un dels sis barris que componen el districte de la [[Ciutat Vella de Valéncia]]. En [[2005]] sumava 3.839 habitants. En l'any [[1981]] en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.
 
La '''Xerea''' o '''Xarea''' és un dels sis barris que componen el districte de la [[Ciutat Vella de Valéncia]]. En [[2005]] sumava 3.839 habitants. En l'any [[1981]] en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.
  
==Llímits==
+
== Llímits ==
 
El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del [[Temple]], passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del [[Justícia]], va per la [[porta de la Mar]], incloent la Glorieta pero no el [[Parterre]] (plaça d'Alfons el Magnànim) i contínua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i despuix per Pintor [[Joaquim Sorolla|Sorolla]] cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.
 
El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del [[Temple]], passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del [[Justícia]], va per la [[porta de la Mar]], incloent la Glorieta pero no el [[Parterre]] (plaça d'Alfons el Magnànim) i contínua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i despuix per Pintor [[Joaquim Sorolla|Sorolla]] cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.
  
==Història==
+
== Història ==
 
Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]), i abans, en temps dels [[àrap]]s, era [[raval]] de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap ''xaria'', que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir ''el camí de la llei'' (islàmica) o ''[[xara]] ''. La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de ''Bab al-Xaria''. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de [[iglésia de sant Joan de l'Hospital (Valéncia)|sant Joan de l'Hospital]], la qual s'hi començà a construir  en [[1238]] (any de la conquista de [[Valéncia]] per les tropes del [[rei d'Aragó]] En [[Jaume I]]), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.
 
Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]), i abans, en temps dels [[àrap]]s, era [[raval]] de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap ''xaria'', que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir ''el camí de la llei'' (islàmica) o ''[[xara]] ''. La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de ''Bab al-Xaria''. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de [[iglésia de sant Joan de l'Hospital (Valéncia)|sant Joan de l'Hospital]], la qual s'hi començà a construir  en [[1238]] (any de la conquista de [[Valéncia]] per les tropes del [[rei d'Aragó]] En [[Jaume I]]), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.
  
Llínea 29: Llínea 29:
 
* Cases modernistes del [[carrer de la Pau]] (cases [[Francesc Mora|Sagnier]])
 
* Cases modernistes del [[carrer de la Pau]] (cases [[Francesc Mora|Sagnier]])
 
* [[Jardí de la Glorieta]]
 
* [[Jardí de la Glorieta]]
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_2.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]
 
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_2.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]

Última revisió del 18:25 23 set 2024

Plaça del barri de La Xerea
Azucat en La Xerea

La Xerea o Xarea és un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de Valéncia. En 2005 sumava 3.839 habitants. En l'any 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.

Llímits[editar | editar còdic]

El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del Temple, passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del Justícia, va per la porta de la Mar, incloent la Glorieta pero no el Parterre (plaça d'Alfons el Magnànim) i contínua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i despuix per Pintor Sorolla cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.

Història[editar | editar còdic]

Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356), i abans, en temps dels àraps, era raval de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap xaria, que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir el camí de la llei (islàmica) o xara . La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de Bab al-Xaria. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de sant Joan de l'Hospital, la qual s'hi començà a construir en 1238 (any de la conquista de Valéncia per les tropes del rei d'Aragó En Jaume I), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Posseïx alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons