Diferència entre les revisions de "Dólar (Moneda)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 56: Llínea 56:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Dolarisació]]
 
* [[Dolarisació]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* Cajori, Florian ([1929]1993) (en [[anglés]]). A History of Mathematical Notations (Vol. 2). Nueva York: Dover, pp. 15-29
 +
* Nussbaum, Arthur (1957). A History of the Dollar (en inglés). Nueva York: Columbia University Press. pp. 56
 +
* Riesco Terrero, Ángel (1983). Diccionario de abreviaturas hispanas de los siglos XIII al XVIII: Con un apéndice de expresiones y fórmulas jurídico-diplomáticas de uso corriente. Salamanca: Imprenta Varona, p. 350. ISBN 84-300-9090-8
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Moreno, Alvaro J. (1965). El signo de pesos: cuál es su origen y qué representa? México: Alvaro J. Moreno
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 10:23 23 abr 2023

El dólar estatunidenc és la moneda en circulació més estesa del món, despuix li seguix l'euro.

El dólar (representat per $, US$, C$, etc.) és el nom de la moneda oficial d'uns quants països, dependències i regions. El dólar estatunidenc és la moneda en circulació més estesa del món. El símbol del dólar procedix del Peso mexicà, $, que no és una atra cosa que les columnes d'Hèrcules i la banda en la inscripció "Plus Ultra" que figurava en eixa moneda (i va continuar figurant en les monedes de 100 pessetes, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada de l'euro).

Vore també el símbol del dólar nortamericà.

Història numismàtica

El nom es relaciona en monedes històriques, com el tólar de Bohèmia, el fuet (thaler o taler, en alemà) d'Alemanya, el florí neerlandés dels Països Baixos i el Riksdaler de Suècia, Dinamarca i Noruega. El nom thaler (de thal, «vall») té el seu orige en les Guldengroschen alemanyes, monedes acunyades en argent d'una mina en Joachimsthal («Vall de Sant Joaquim»), en Bohèmia (llavors part de l'Imperi dels Habsburg). L'expressió «duro espanyol» es va gastar per a denominar a una moneda d'argent, el pes o pes dur, una moneda de huit reals molt estesa en el sigle XVIII durant la colonisació espanyola del Nou món. L'us del duro o dólar espanyol, junt en el thaler de Maria Teresa d'Àustria com a moneda llegal en els incipients Estats Units són la raó del seu nom actual.

Països que utilisen el dólar

El nom també s'aplica al dólar internacional, una moneda hipotètica que té el mateix valor adquisitiu que el dólar nortamericà, en els Estats Units i en un instant donat.

Noms en espanyol de la moneda

El dólar nortamericà és moneda de curs llegal en alguns països de parla hispana; a saber, Puerto Rico, Equador, El Salvador i Panamà. En estos llocs, les distintes monedes reben diversos noms.

En Puerto Rico, el dólar és cridat formalment aixina, pero informalment és cridat pes. En Panamà, el balboa és la moneda de curs llegal; no obstant, existix a soles com a moneda oficial en peces metàliques de denominacions d'un dólar i fracció. El restant de les transaccions es realisen en billets de dólar Les monedes reben alguns noms que es remonten al sistema colonial espanyol de monedes; aixina, el centau ($0,01) és informalment un chavo, de l'antiga moneda chavo; la moneda de $0,05 és un real; atres monedes són adaptacions de l'anglés, de l'etapa de la construcció del Canal de Panamà; per eixemple, la de $0,10, dime; i la moneda de $0,25 és un cuara, de la paraula anglesa quarter. La moneda de $0.50 (d'escassa circulació actualment) se li diu popularment pes, ya que en els temps de la separació de Panamà de Colòmbia i la construcció del Canal pels nortamericans, el canvi era de dos pesos colombians per dólar

Vore també

Referències

  • Cajori, Florian ([1929]1993) (en anglés). A History of Mathematical Notations (Vol. 2). Nueva York: Dover, pp. 15-29
  • Nussbaum, Arthur (1957). A History of the Dollar (en inglés). Nueva York: Columbia University Press. pp. 56
  • Riesco Terrero, Ángel (1983). Diccionario de abreviaturas hispanas de los siglos XIII al XVIII: Con un apéndice de expresiones y fórmulas jurídico-diplomáticas de uso corriente. Salamanca: Imprenta Varona, p. 350. ISBN 84-300-9090-8

Bibliografia

  • Moreno, Alvaro J. (1965). El signo de pesos: cuál es su origen y qué representa? México: Alvaro J. Moreno

Enllaços externs