Diferència entre les revisions de "Onofre Esquerdo i Sapena"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Onofre Esquerdo i Sapena
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
 +
| data_naix = [[1635]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 +
| data_mort = [[17 d'agost]] de [[1699]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 +
}}
 
'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] – [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
 
'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] – [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
  

Revisió de 12:06 4 gin 2023

Onofre Esquerdo i Sapena
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
Naiximent: 1635
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció: 17 d'agost de 1699
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia

Onofre Esquerdo i Sapena (Valéncia, 163517 d'agost de 1699) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.

Biografia

Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de Benissa i Xàbia, respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del Regne de Valéncia.

L'any 1664 fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes (1671 i 1690), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).

Intentà obtindre la dignitat de familiar del Sant Ofici. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la ciutat de Valéncia i electe de la Junta de la Costa Marítima.

En 1698 les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.

Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del sigle XVII, aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre Nobiliari Valencià, del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de 1238 i de la seua traducció al castellà de les Tròves de mosén Jaume Febrer, els bibliògrafs José Rodríguez i Vicente Ximeno atribuïxen a Esquerdo unes Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680, una Descripción del Reyno de Vaeéncia, un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat Ingenis valencians, i una continuació de la crònica de Rafael Martí de Viciana o Viciana resucitat.

Obra

  • Nobiliario valenciano, 1677 [copia de F. Pascual Chiva del ms. en el tít. Antiguas memorias, breve y sumaria investigación y discursos de la nobleza de los linajes de la ciudad y Reino de Valencia y sus escudos de armas [...], 1740 (Biblioteca Nacional d'Espanya, sign. MSS/7068; Valéncia, Ateneu Mercantil, 1963; Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002]
  • J. Febrer, Les Troves, traducció.
  • Memorias eclesiásticas y seculares de Valencia desde 1350 a 1680
  • Descripción del Reyno de Valencia
  • Ingenios valencianos
  • Viciana resucitado (continuació de la crònica de R. Martí de Viciana)

Referències