Diferència entre les revisions de "Aleixandre VI"
(→Mort) |
|||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
=== Papa Aleixandre VI === | === Papa Aleixandre VI === | ||
| + | La mort d'Inocencio VIII, el [[25 de juliol]] de [[1492]], va deixar vacant el tro de Sant Pedro i entre els vintitrés cardenals que constituïen el Colege Cardenalicio, només uns pocs eren els que podien considerar-se mereixedors d'eixe privilegi: el milanés Ascanio Sforza, el genovés Lorenzo Cibo, nebot del difunt, el napolità Giuliano della Rovere, i el valencià Rodrigo Borgia, 15 eren sense dubte els quatre més sòlits candidats a ser el nou papa, encara que, al no ser italià, les possibilitats de Rodrigo Borgia eren escasses. Per a obtindre el pontificat, algun dels candidats devia obtindre el vot de dos terços del colege cardenalicio, és dir, que sent estos vintitrés, el nou papa devia contar en a lo manco setze vots al seu favor, per a ser reconegut com a tal. | ||
| + | |||
| + | De tots els aspirants, Rodrigo Borgia resulta guanyador del pontificat per un escàs marge en la requerida majoria de dos terços, assegurat pel seu propi vot, per lo que, entre rumors i acusacions de simonia i soborns per a obtindre la corona papal, és proclamat papa en el matí de l'11 d'agost de 1492, baixe el nom d'Alejandro VI. | ||
| + | |||
| + | Provablement fon decisiu el respal de l'influent cardenal Ascanio Sforza, qui era un dels candidats per al solio pontifici, pero que no gojava del respal majoritari del Colege cardenalicio, per lo que, Sforza s'hauria interessat en conseguir el segon lloc més important dins de la jerarquia eclesiàstica, el mateix lloc que fins a llavors Borgia havia estat eixercint des de feya décades, la vicecancillería de Roma. D'esta manera, Ascanio Sforza hauria donat el seu respal a Rodrigo Borgia i, aixina, un dels quatre candidats eixia del grup d'aspirants, transferint-li a Borgia els vots dels seus aliats, que varen ser els necessaris per a la seua elecció. | ||
| + | |||
| + | En l'objectiu d'enfortir la posició de la família, Alejandro VI va decidir ràpidament prendre disposicions. Va nomenar al seu fill Juan, duc de Gandia, Confaloniero de l'Iglésia i Capità General de l'Iglésia, en la finalitat d'assegurar el domini militar de Roma. Ademés va prendre accions per a prometre a la seua filla Lucrezia Borgia en matrimoni, en un convenient enllaç en Juan Sforza, senyor de Pésaro, en el qual conseguia aliar-se en una de les famílies més poderoses d'Itàlia, els Sforza, assegurant una aliança territorial que permetria l'absolut control sobre l'Itàlia central. | ||
| + | |||
| + | Una atra de les seues accions per a donar més solidea al seu papat va ser l'aument de tamany del colege cardenalici, al que se sumarien un total de tretze nous cardenals, tots aliats i familiars de Borgia i entre els quals es trobava el seu propi fill, César Borgia, qui fins a llavors havia eixercit com a arquebisbe de Valéncia. En això, el total de cardenals s'elevava a 36 persones, dels quals, més de la mitat li eren fidels a ell. Ademés, en esta maniobra pretenia assegurar la seua successió en el papat, provablement aspirant a que el seu fill, César Borgia, algun dia fora electe per aquell grup de cardenals lleals com a nou papa. | ||
| + | |||
| + | Alejandro VI era conegut també pel seu patrocini i afició a les arts. Va demanar a Pinturicchio pintar un conjunt d'habitacions en el Palau Apostòlic en el Vaticà, que hui es coneixen com els Apartaments Borgia. | ||
| + | |||
| + | Ademés de les arts, també va encorajar el desenroll de l'educació. En l'any [[1495]], va emetre una bula papal a petició de William Elphinstone, bisbe d'Aberdeen, i el rei Jaime IV d'Escòcia aprovant la creació de l'Universitat d'Aberdeen. A petició de l'arquebisbe de Valéncia Pedro Luis de Borja Llançol de Romaní, expedix la bula de creació de l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1501]] i el rei Fernando II d'Aragó autorisa la fundació en [[1502]]. | ||
=== Mort === | === Mort === | ||
Revisió de 20:02 2 oct 2022
Aleixandre VI (Xàtiva, 
Valéncia, 1 de giner de 1431 – † Roma, Itàlia 18 d'agost de 1503) fon el Papa nº 214 de l'Iglésia Catòlica entre els anys 1492 i 1503. El seu nom de naiximent era Roderic de Borja.
Biografia
Primers anys
L'estirp dels Borgia te el seu orige en la noble família dels Borja els quals, provinents de la vila saragossana de Borja, s'havien instalat en el Regne de Valéncia despuix de participar en la seua conquista junt a Jaume I de Valéncia. Alguns membres dels quals s'establiren en Nàpols i Roma a mitat del sigle XV i adoptaren la grafia italiana per la que foren mundialment coneguts.
Roderic de Borja i Borja fon fill de Jofre de Borja i d'Isabel de Borja, germana del bisbe de Valéncia, Anfós de Borja, futur Papa Calixt III.[1] Encara que escomençà els seus estudis en Valéncia, despuix de l'ascens de son tio al papat Roderic li va seguir a Roma. En els seus estudis en l'Universitat de Bolonya conseguí el doctorat en Dret, per lo qual passà a ser notari apostòlic.
Cardenal Borja
El seu parentesc en el papa li valgué ser nomenat en l'any 1456 cardenal diaca in pectore i llegat per als estats de la Marca d'Ancona, en 1457 vicecanceller de l'iglésia romana i en 1458 bisbe de Valéncia[2]. En 1468 va rebre la diòcesis de Albano.[3]
Posteriorment va ser nomenat vicecanceller de l'Iglésia. Com este títul de canceller corresponia al mateix Papa, en realitat, el jove cardenal Borja ocupava, de fet, el centre administratiu de la Santa Seu. Ya solament abandonaria este càrrec per a ser noimenat ell mateix Papa.
Participà en els cónclaus dels anys 1458, 1464 i 1471 en els que foren triats Papes, respectivament Pio II, Pau II i Sixt IV[2].
Papa Aleixandre VI
La mort d'Inocencio VIII, el 25 de juliol de 1492, va deixar vacant el tro de Sant Pedro i entre els vintitrés cardenals que constituïen el Colege Cardenalicio, només uns pocs eren els que podien considerar-se mereixedors d'eixe privilegi: el milanés Ascanio Sforza, el genovés Lorenzo Cibo, nebot del difunt, el napolità Giuliano della Rovere, i el valencià Rodrigo Borgia, 15 eren sense dubte els quatre més sòlits candidats a ser el nou papa, encara que, al no ser italià, les possibilitats de Rodrigo Borgia eren escasses. Per a obtindre el pontificat, algun dels candidats devia obtindre el vot de dos terços del colege cardenalicio, és dir, que sent estos vintitrés, el nou papa devia contar en a lo manco setze vots al seu favor, per a ser reconegut com a tal.
De tots els aspirants, Rodrigo Borgia resulta guanyador del pontificat per un escàs marge en la requerida majoria de dos terços, assegurat pel seu propi vot, per lo que, entre rumors i acusacions de simonia i soborns per a obtindre la corona papal, és proclamat papa en el matí de l'11 d'agost de 1492, baixe el nom d'Alejandro VI.
Provablement fon decisiu el respal de l'influent cardenal Ascanio Sforza, qui era un dels candidats per al solio pontifici, pero que no gojava del respal majoritari del Colege cardenalicio, per lo que, Sforza s'hauria interessat en conseguir el segon lloc més important dins de la jerarquia eclesiàstica, el mateix lloc que fins a llavors Borgia havia estat eixercint des de feya décades, la vicecancillería de Roma. D'esta manera, Ascanio Sforza hauria donat el seu respal a Rodrigo Borgia i, aixina, un dels quatre candidats eixia del grup d'aspirants, transferint-li a Borgia els vots dels seus aliats, que varen ser els necessaris per a la seua elecció.
En l'objectiu d'enfortir la posició de la família, Alejandro VI va decidir ràpidament prendre disposicions. Va nomenar al seu fill Juan, duc de Gandia, Confaloniero de l'Iglésia i Capità General de l'Iglésia, en la finalitat d'assegurar el domini militar de Roma. Ademés va prendre accions per a prometre a la seua filla Lucrezia Borgia en matrimoni, en un convenient enllaç en Juan Sforza, senyor de Pésaro, en el qual conseguia aliar-se en una de les famílies més poderoses d'Itàlia, els Sforza, assegurant una aliança territorial que permetria l'absolut control sobre l'Itàlia central.
Una atra de les seues accions per a donar més solidea al seu papat va ser l'aument de tamany del colege cardenalici, al que se sumarien un total de tretze nous cardenals, tots aliats i familiars de Borgia i entre els quals es trobava el seu propi fill, César Borgia, qui fins a llavors havia eixercit com a arquebisbe de Valéncia. En això, el total de cardenals s'elevava a 36 persones, dels quals, més de la mitat li eren fidels a ell. Ademés, en esta maniobra pretenia assegurar la seua successió en el papat, provablement aspirant a que el seu fill, César Borgia, algun dia fora electe per aquell grup de cardenals lleals com a nou papa.
Alejandro VI era conegut també pel seu patrocini i afició a les arts. Va demanar a Pinturicchio pintar un conjunt d'habitacions en el Palau Apostòlic en el Vaticà, que hui es coneixen com els Apartaments Borgia.
Ademés de les arts, també va encorajar el desenroll de l'educació. En l'any 1495, va emetre una bula papal a petició de William Elphinstone, bisbe d'Aberdeen, i el rei Jaime IV d'Escòcia aprovant la creació de l'Universitat d'Aberdeen. A petició de l'arquebisbe de Valéncia Pedro Luis de Borja Llançol de Romaní, expedix la bula de creació de l'Universitat de Valéncia en 1501 i el rei Fernando II d'Aragó autorisa la fundació en 1502.
Mort
El 6 d'agost de 1503, Alejandro VI i el seu fill, César Borgia, varen celebrar un convit en la residència campestre de la moradura Adriano dona Corneto, en companyia d'atres comensals. Varis dies despuix tots ells varen caure greument malalts; la joventut de César li va permetre superar la malaltia, pero el papa Aleixandre VI va fallir als 72 anys, el 18 d'agost.
La causa de la seua mort és desconeguda. Immediatament despuix de produir-se, es varen difondre els rumors de que el decés havia segut produït per l'ingestió d'un verí que César Borgia havia preparat per a assessinar als atres convidats, i que per l'error d'un dels sirvients els va ser suministrat a ells mateixos; este fet va ser donat per cert per varis historiadors contemporàneus entre els que es varen contar Francesco Guicciardini26 i Paolo Giovio.
Atres autors posen en dubte este argument, atribuint la mort del papa als aires malsanos de l'estiu en la campinya italiana, a on en aquelles dates la malaria feya estralls entre tota la població; Voltaire i Ludwig von Pastor són alguns dels que sostenen esta llínea. També es baralla la possibilitat d'una apoplejia.
Va ser enterrat, junt a Calixto III, en la basílica de Sant Pedro. Quan l'obelisc de Neró va ser traslladat al centre de la plaça, es va destruir el monument funerari i es varen arreplegar els restants en una urna que anys despuix es va dur a l'iglésia de Santa María de Montserrat dels Espanyols.
Referències
- ↑ Manuel Oliver: En Roderic de Borja. Els seus fills i descendents.
- ↑ 2,0 2,1 Salvador Miranda: The Cardinals of the Holy Roman Church.
- ↑ Diocesi suburbicaria di Albano.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_VI de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Vore també
Enllaços externs
- Genealogia, Reis i Regnes: Els Borgia
- La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)
- La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)
| Predecessor: Inocencio VIII |
 11 d'agost de 1492 - 18 d'agost de 1503 |
Successor: Pio III |