Idioma càntabre

Càntabre Cántabru
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya: Cantàbria
Regió:
Parlants:	No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones.
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropeu  Itàlic   Grup Romanç    Romance     Italo-occidental      Subgrup Occidental       Iber-romanç        Iber-occidental         Grup Astur-lleonés          Càntabre
estatus oficial
Llengua oficial de:	Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	roa
ISO/FDIS 639-3	[1]
SIL
Fonètica del càntabre
vore també: llengua

El càntabre o montanyés (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom.

El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries i en influencia del castellà. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.

Variants

El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.

Enllaços externs

• Alcuentru, associació cultural
• Diccionari de càntabre
• Plataforma Esclave
• Proyeutu Depriendi
• Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru". El Diario Cantabria.