Diferència entre les revisions de "Molècula"
(Text reemplaça - '[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=' a '{{DGLV|}}') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] | [[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] | ||
| − | En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una | + | En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos [[àtoms]] o més, units per un enllaç químic. |
| − | Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen | + | Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). |
| − | Encara que el concepte de la molècula fora | + | Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any [[1811]] per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de [[Perrin]] en [[1911]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| + | El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>{{DGLV|Molècula}}</ref> traduint-se com "massa". | ||
| − | El | + | El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]). |
| − | + | L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos. | |
| − | |||
| − | L' | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 00:46 31 ago 2022
En química, la molècula és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos àtoms o més, units per un enllaç químic.
Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms de hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any 1811 per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de Perrin en 1911.
Etimologia
El nom de "molècula" prové del llatí molecŭla, diminutiu del vocable llatí moles,[1] traduint-se com "massa".
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de John Dalton (1803-1808).
L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin (1911) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per Albert Einstein (1905). Jean Perrin també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.
