Diferència entre les revisions de "Francisco Camps"
(Si és pedania no pot ser municipi) |
|||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
[[File:Francisco Camps ninot.jpg|thumb|220px|[[Ninot]] de [[falla]], representant a Francisco Camps]] | [[File:Francisco Camps ninot.jpg|thumb|220px|[[Ninot]] de [[falla]], representant a Francisco Camps]] | ||
− | + | La seua infància transcorregué en la localitat de [[Borbotó]], una pedania de [[Valéncia]], en plena [[Horta Nort]]. Llicenciat en [[Dret]], inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en l'any [[1991]]. | |
− | |||
− | La seua infància transcorregué en | ||
En l'any [[1996]] va obtindre un escà de diputat per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre els anys [[1997]] i [[1998]], fon l'encarregat de crear la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. | En l'any [[1996]] va obtindre un escà de diputat per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre els anys [[1997]] i [[1998]], fon l'encarregat de crear la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. |
Revisió de 12:33 15 jul 2022
Francisco Enrique Camps Ortiz | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Polític | ||
Naiximent: | 28 d'agost de 1962 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Francisco Enrique Camps Ortiz (Valéncia, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià del Partit Popular (PP). Fon el quart president de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica iniciada despuix de la Transició espanyola. El seu successor fon Alberto Fabra, designat despuix de la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana. Està casat i té tres fills.
Biografia
La seua infància transcorregué en la localitat de Borbotó, una pedania de Valéncia, en plena Horta Nort. Llicenciat en Dret, inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'Ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de Rita Barberá com a alcaldesa de la ciutat en l'any 1991.
En l'any 1996 va obtindre un escà de diputat per Valéncia i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre els anys 1997 i 1998, fon l'encarregat de crear la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En l'any 1996 fon firmat en Reus el nomenat Pacte de Reus entre Jordi Pujol llavors president de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura, Francisco Camps. El Pacte de Reus sería el punt de partida de la creació de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En l'any 1999 fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de José María Aznar. En les eleccions de 2000 fon triat diputat del Congres i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any 2002, tornà a la Comunitat Valenciana com delegat del Govern d'Espanya. El 9 de juliol de 2002, Eduardo Zaplana abandonà la presidència de la Generalitat Valenciana per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a José Luis Olivas Martínez, i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de 2003, Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de president de la Generalitat Valenciana.
Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i Eduardo Zaplana s'han reduït considerablement, al punt que el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, hagué d'intervindre (febrer de l'any 2007).
En l'any 2006, Camps reformà dos aspectes de l'Estatut d'Autonomia Valencià de 1982. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El 27 de maig de 2007, Francisco Camps, com a candidat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del PSPV-PSOE i els 7 de Compromís pel País Valencià.
A principis de l'any 2009, el juge Baltasar Garzón estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció,[1] podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de corrupció del Cas Gürtel. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[2]. Finalment el 20 de juliol de 2011 Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.
Vore també
Referències
- ↑ La fiscalia implica el president valencià, Francisco Camps, en la trama corrupta, El País , 19 de febrer del 2009.
- ↑ Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia, El Periòdic de Catalunya , 6 de març del 2009.
Enllaços externs
- Pàgina web de Francisco Camps
- qui és qui en el PP de la Comunitat Valenciana
- Camps legalizó el catalán y el catalanismo - Baltasar Bueno - Associació Cardona Vives de Castelló
Predecessor: José Luis Olivas Martínez |
President de la Generalitat Valenciana 2003-2011 |
Successor: Alberto Fabra Part |