2
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Branca de la química[[Archiu:Ch4 hybridization.svg|thumb|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]] − + + + + − + − + − + − +
sense resum d'edició
La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.
La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.
Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].
Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].
La química dels composts del carbono és fonamental tant en l'indústria com en la biologia i la medicina. La varietat de productes derivats del carbono pot considerar-se pràcticament illimitada per les propietats singulars d'este àtom; i per tant, constituïx una font potencial de nous materials en propietats especials, de medicaments i productes sanitaris, perfums, colorants, combustibles, etc. Tots ells es troben presents en la vida quotidiana i en l'economia.
Per una atra part, els sers vius estan constituïts per composts orgànics com els aminoàcits que formen les proteïnes, els carbohidrats, els lípits i els àcits nucleics. L'estudi i desenroll d'estes enormes famílies de composts ha supost l'aparició de la bioquímica i la biologia molecular.
== Història ==
== Història ==
[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]
[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]
En 1807, el químic Jöns Jacob Berzelius va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.
En 1807, el químic [[Jöns Jacob Berzelius]] va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.
L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.
L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà [[Friedrich Wöhler]], de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.
En 1861, August Kekulé, químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.
En [[1861]], [[August Kekulé]], químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.
En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.
En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]]
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen|halògens]].
{{Química}}
{{Química}}