Diferència entre les revisions de "Quino"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Els seus pares foren espanyols de la localitat de [[Fuengirola]] ([[Màlaga]]) que varen emigrar a l'Argentina. El varen cridar «Quino» des de | + | Els seus pares foren espanyols de la localitat de [[Fuengirola]] ([[Màlaga]]) que varen emigrar a l'[[Argentina]]. El varen cridar «Quino» des de chicotet per a distinguir-ho del seu tio, l'ilustrador Joaquín, qui fon el que va despertar la seua vocació de dibuixant a una edat molt primerenca. En l'any [[1945]] despuix de la mort de sa mare, va començar a estudiar en l'Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare va morir poc despuix, quan Quino tenia dèsset anys. Posteriorment va abandonar l'escola, en l'intenció de convertir-se en autor d'historietes còmiques i pronte va vendre la seua primera obra. Intentà trobar treball en distintes editorials portenyes, pero no va tindre èxit. Despuix de fer el servici militar obligatori, en [[1954]] es va establir en [[Buenos Aires]]. |
Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari ''Esto Es'', a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: ''Leoplán'', ''TV Guía'', ''Vea y Lea'', ''Damas y Damitas'', ''Usted'', ''Panorama'', ''Adán'', ''Atlántida'', ''Che'', el diari ''Democracia'', entre atres. | Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari ''Esto Es'', a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: ''Leoplán'', ''TV Guía'', ''Vea y Lea'', ''Damas y Damitas'', ''Usted'', ''Panorama'', ''Adán'', ''Atlántida'', ''Che'', el diari ''Democracia'', entre atres. | ||
| − | Des de 1954 publicà regularment en ''Rico Tipo'' i despuix en ''Tía Vicenta'' i ''Dr. Merengue''. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat ''Mundo Quino'', en [[1963]], despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en ''Leoplán'', despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari ''Primera Plana'' ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre [[1965]] i [[1967]] es va publicar en el diari ''El Mundo''; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres paisos, entre ells [[Itàlia]], [[Espanya]] (on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i [[Portugal]]. | + | Des de l'any 1954 publicà regularment en ''Rico Tipo'' i despuix en ''Tía Vicenta'' i ''Dr. Merengue''. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat ''Mundo Quino'', en [[1963]], despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en ''Leoplán'', despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari ''Primera Plana'' ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre els anys [[1965]] i [[1967]] es va publicar en el diari ''El Mundo''; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres paisos, entre ells [[Itàlia]], [[Espanya]] (a on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i [[Portugal]]. |
| − | Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de [[1973]], segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a [[Milà]], des d'on va continuar realisant pàgines d'humor. | + | Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el [[25 de juny]] de [[1973]], segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a [[Milà]], des d'a on va continuar realisant pàgines d'humor. |
| − | En [[2008]], baix el mecenage de Mercedes Casanegra i com a part del programa de "Nuevos Murales", l'empresa Subterráneos de Buenos Aires va comissionar un mural de rajoletes en els personages de Mafalda en el passadiç que unix les estacions Perú i Catedral. | + | En l'any [[2008]], baix el mecenage de Mercedes Casanegra i com a part del programa de "Nuevos Murales", l'empresa Subterráneos de Buenos Aires va comissionar un mural de [[Rajola|rajoletes]] en els personages de Mafalda en el passadiç que unix les estacions Perú i Catedral. |
| − | En [[2009]] va participar en un original de Mafalda realisat per a ''El Mundo'' en "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico", mostra organisada pel Museu del Dibuix i l'Ilustració que es va realisar en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires. | + | En l'any [[2009]] va participar en un original de Mafalda realisat per a ''El Mundo'' en "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico", mostra organisada pel Museu del Dibuix i l'Ilustració que es va realisar en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires. |
== Falliment == | == Falliment == | ||
Revisió de 19:08 1 oct 2021
| Joaquín Salvador Lavado Tejón | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Argentina | ||
| Ocupació: | Humoriste gràfic | ||
| Naiximent: | 17 de juliol de 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Mendoza, Argentina | ||
| Defunció: | 30 de setembre de 2020 | ||
| Lloc de defunció: | Mendoza, Argentina | ||
Joaquín Salvador Lavado Tejón, conegut baix el pseudònim de Quino (Mendoza, Argentina, 17 de juliol de 1932 - 30 de setembre de 2020), fon un humoriste gràfic i historietiste argentí. La seua obra més coneguda fon la tira còmica Mafalda, publicada entre els anys 1964 i 1973.
Biografia
Els seus pares foren espanyols de la localitat de Fuengirola (Màlaga) que varen emigrar a l'Argentina. El varen cridar «Quino» des de chicotet per a distinguir-ho del seu tio, l'ilustrador Joaquín, qui fon el que va despertar la seua vocació de dibuixant a una edat molt primerenca. En l'any 1945 despuix de la mort de sa mare, va començar a estudiar en l'Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare va morir poc despuix, quan Quino tenia dèsset anys. Posteriorment va abandonar l'escola, en l'intenció de convertir-se en autor d'historietes còmiques i pronte va vendre la seua primera obra. Intentà trobar treball en distintes editorials portenyes, pero no va tindre èxit. Despuix de fer el servici militar obligatori, en 1954 es va establir en Buenos Aires.
Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari Esto Es, a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: Leoplán, TV Guía, Vea y Lea, Damas y Damitas, Usted, Panorama, Adán, Atlántida, Che, el diari Democracia, entre atres.
Des de l'any 1954 publicà regularment en Rico Tipo i despuix en Tía Vicenta i Dr. Merengue. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat Mundo Quino, en 1963, despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en Leoplán, despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari Primera Plana ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre els anys 1965 i 1967 es va publicar en el diari El Mundo; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres paisos, entre ells Itàlia, Espanya (a on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i Portugal.
Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de 1973, segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a Milà, des d'a on va continuar realisant pàgines d'humor.
En l'any 2008, baix el mecenage de Mercedes Casanegra i com a part del programa de "Nuevos Murales", l'empresa Subterráneos de Buenos Aires va comissionar un mural de rajoletes en els personages de Mafalda en el passadiç que unix les estacions Perú i Catedral.
En l'any 2009 va participar en un original de Mafalda realisat per a El Mundo en "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico", mostra organisada pel Museu del Dibuix i l'Ilustració que es va realisar en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires.
Falliment
Quino fallí el 30 de setembre de l'any 2020, despuix d'estar internat a causa d'un accident cervellvascular als 88 anys, un dia despuix d'haver-se complit cinquanta seis anys de la primera publicació de la seua tira més emblemàtica, Mafalda.