Diferència entre les revisions de "Ciutadella de Valéncia"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Una miqueta d'història == | == Una miqueta d'història == | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Ciudade2.jpg|300px|right|thumb|<center>La Ciutadella en el sigle XIX</center>]] |
El Baluart es va alçar en l'any [[1574]] per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]] va ser restaurat en [[1643]], quan a càrrec de la [[Fàbrica de Murs e Valls]] es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la [[porta dels Judeus]] a la del Real i des de la de [[Quart]] fins al [[Portal Nou]]. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la [[torre del Esperó]] fins a la [[porta dels Judeus]]; tot això es va acabar a l'any següent de [[1544]] per haver-se escampat el rumor que el corsari [[Barbaroja]] s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia. | El Baluart es va alçar en l'any [[1574]] per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]] va ser restaurat en [[1643]], quan a càrrec de la [[Fàbrica de Murs e Valls]] es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la [[porta dels Judeus]] a la del Real i des de la de [[Quart]] fins al [[Portal Nou]]. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la [[torre del Esperó]] fins a la [[porta dels Judeus]]; tot això es va acabar a l'any següent de [[1544]] per haver-se escampat el rumor que el corsari [[Barbaroja]] s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia. | ||
Revisió de 18:52 22 maig 2021
La Ciutadella de Valéncia s'alçava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta de la Mar i la del Real, a la vora del convent de Santo Domingo. Fon construïda en l'any 1574.
Davant de l'antiga Porta de la Mar hi havia una placeta tancada entre l'antic edifici de l'aduana (entrant per la porta a mà esquerra) i la Casa d'Armes (dreta), per a entrar en la ciutat hi havia que passar un atre portal a on havia una image de la Mare de Deu de la Bona Guia. L'antiga Casa d'Armes donaria pas a la posterior Ciutadella. Les distintes administracions borbòniques varen derrocar cases, l'aduana i el portal de l'image creant una gran explanada davant la Casa d'Armes ya nomenada Ciutadella.
Situació de la Ciutadella
Ocupava la Ciutadella l'extrem oriental de la muralla defensiva de la Ciutat, contigua a la porta del Mar i convent de Santo Domingo. Ben proveïda com vorem en les descripcions que del mateix conservem, aixina apareix representada, tant en el pla de Mancelli, de l'any 1608, com en el del Pare Tosca corresponent a 1704. No aixina en els dibuixos d'Anthoine van donen Wijngaerde, de l'any 1563, data en que encara no havia segut alçat un baluart tan enfortit.
Una miqueta d'història
El Baluart es va alçar en l'any 1574 per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons Escolano va ser restaurat en 1643, quan a càrrec de la Fàbrica de Murs e Valls es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la porta dels Judeus a la del Real i des de la de Quart fins al Portal Nou. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la torre del Esperó fins a la porta dels Judeus; tot això es va acabar a l'any següent de 1544 per haver-se escampat el rumor que el corsari Barbaroja s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia.
Senyes bibliografiques
Molt concreta i abundant és l'informació que mos facilita el Pare Teixidor que, religiós de Santo Domingo, explica les incomoditats i dificultats patides pel seu convent donada el veïnat d'esta casa de les armes perque, estant en ruïnes la torre de l'Esperó, que es trobava contigua a la porta de la Mar i junt en el seu convent, els jóvens pujaven ad ella i es passejaven sobre el mur fins a la porta del Real molestant els frares en les seues celes, raó per la qual la Ciutat va donar als dominics la clau de la dita torre en l'abril de l'any 1548. La dita torre va desaparéixer en la construcció del nou Baluart en 1574, sent virrei el marqués d'Ondéjar, i va vindre a ocupar la plaça on anteriorment van treballar els pedrapiquers de la ciutat, ampliant-la en els terrenys necessaris per a rodejar-la del fos, tant per dins com per fora de la ciutat, agafant de l'hort del convent de Predicadors el terreny que varen jujar necessari.
L'admiració de mig món
Les moltes armes conservades en la Ciutadella varen causar sempre l'admiració dels ciutadans i estrangers que la varen visitar com una de les grandees del Regne i els eixercicis d'armes es feyen l'espai fronterer a la mateixa. S'explica aixina l'obligada visita dels reis quan van vindre a la ciutat. I de les descripcions més detallades i riques de la mateixa, sens dubte la que relata Felipe de Gauna en la crònica de les reals bodes de Felip III i Margarita d'Àustria en la nostra catedral Metropolitana, la Seu, en l'any 1599:
Tampoc escapa a l'interés dels viagers del sigle XVII. Diu Des Esssarts: “Sobre la porta del Mar es veu l'Armeria, on estan totes les municions de guerra. Hi ha allí dos grans sales de 80 passos de llarg, de 20 d'ample, i al mig els mosquets, cascs, piques, etc…”.
Armes que no foren utilisats en Almansa, lo Regne no estava en guerra
Piques i arcabussos:
Quan en l'any 1707 es va possessionar de la Ciutadella Felip V, es van trobar 26 canons de bronze, en piques, arcabussos i mosquets suficients per a armes a deu mil hòmens, manant el rei que en la part que dona a la ciutat, tal com reproduïx el gravat de Tomás López Enguídanos, de 1809, es construïra un bastió que feya cantó a l'hort de Predicadors en el seu fos i torrello i una gran flor de lliri per remat, pera la seua convenient defensa i seguritat, destinant-lo per a ciutadella. En el seu frontis, una placa de negra pedra en mayúscula inscripció llatina, traduïda aixina Deya:
Text vexatori per a la ciutat que no va arribar a estar fixat allí ni un sigle, perque va ser arrancat el 14 de novembre de 1808. El torrelló va ser demolit en 1901, encara que el baluart va subsistir enfront del riu fins a 1958.
De Casa d'Armes de la ciutat a símbol de poder real
Referències
- ↑ Sanchis Guarner, pp. 348-349
Bibliografía
- DANIEL SALA, Universitat CEU Cardenal Herrera. Artícul de Las Provincias.
- Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. L'Oronella. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4