Diferència entre les revisions de "Hemisferi sur"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''hemisferi sur''' (o austral o meridional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix el planeta Terra. Correspon a la mitat de…») |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur. | La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia] | ||
Revisió de 11:42 4 jul 2020
L'hemisferi sur (o austral o meridional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix el planeta Terra. Correspon a la mitat del globo terràqueu ubicat al sur de la llínea de l'equador, que ho separa de l'hemisferi nort. Actualment, al voltant del 10% de la població mundial viu en este hemisferi.
Geografia física
La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del Pacífic i de l'Índic, la totalitat de l'oceà Antàrtic i la mitat de l'Atlàntic s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa Amèrica de la península Antàrtica. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'illa de Pasqua, en el Pacífic sur.