Diferència entre les revisions de "Taulellets"
m |
(Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG|thumb|250px|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]] | [[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG|thumb|250px|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]] | ||
| − | '''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de | + | '''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat. |
El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XV|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets. | El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XV|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets. | ||
Revisió de 21:45 5 jul 2022
Taulellet, de l'aràbic الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de ceràmica de poc grossor, més chicotet que el taulell, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'arquitectura en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.
El Regne de Valéncia ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per Manises, en época migeval (sigles XIV-XV), i a partir del sigle XIX en Onda i l'Alcora. Des de mijans del sigle XX atres localitats com ara Vila-real, Castelló, Almassora, Sant Joan de Moró i Nules, junt a Onda i l'Alcora, fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de La Plana és la segona regió taulellera del món, despuix de la comarca de Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia, en l'Emilia-Romagna (Itàlia). En l'actualitat Vila-real, l'Alcora, Onda i Sassuolo (Mòdena) són els municipis en més producció mundial de taulellets.
