Diferència entre les revisions de "Juan Miguel Aguilera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 51: Llínea 51:
 
* [http://www.cyberdark.net/portada.php?edi=6&cod=434 Entreviste]
 
* [http://www.cyberdark.net/portada.php?edi=6&cod=434 Entreviste]
  
==Referencies==
+
==Referències==
 
{{Traduït de|es|Juan_Miguel_Aguilera}}
 
{{Traduït de|es|Juan_Miguel_Aguilera}}
  

Revisió de 14:08 26 maig 2021

Juan Miguel Aguilera (naixcut en l'any Valéncia en 1960) és un escritor de ciència-ficció. Es va formar com dissenyador industrial, encara que destaca per la seua importància dins de la ciència-ficció espanyola.

Les seues primeres obres estan escrites en colaboració en Javier Redal. Són històries emmarcades en la ciència-ficció dura (hard) i emmarcades en La Saga d'Akasa-Puspa. La recreació de mons i ambients és molt consistent i detalliste. mons en l'abisme i les seues continuacions Fills de l'eternitat i mons i dimonis combinen una trama típica de Space Opera en elements de ciència-ficció hard.

El refugi mostra una gran influència científica en biotecnologia, bioquímica, comunicació entre espècies o en evolució.

També ha colaborat en el conegut autor Rafael Marín.

En les seues obres en solitàri deixa en un pla secundari els detalls més estrictament científics i mescla elements de fantasia, en un gènero que ell mateix qualifica de "història especulativa". També ha participat com guioniste de la película Nàufrecs i en el còmic Avatar.

Com ilustrador ha elaborat numeroses portades per a llibres de ciència-ficció.

Ha rebut els premis Ignotus, Alberto Magno, Imaginals de la ciència-ficció francesa, Bob Morane de Bèlgica, i Julio Verne.

Entre els anys 2000 i 2002 fon el president de l'Associació Espanyola de Fantasia, Ciència-ficció i Terror.

Obra


Relats

Artículs

  • Imágenes de ordenador en el cine (1999)

Enllaços externs

Referències