Diferència entre les revisions de "Kiwi (arbust)"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== El kiwi valencià == | == El kiwi valencià == | ||
| − | La varietat de kiwi nomenada Dori se caracterise pel seu color groguenc pàlit del seu exterior i interior, un sorprenent sabor poc àcit i un tamany mig superior als 100 g. El kiwi valencià té una maduració matinera en comparació ad atres varietats. La producció d'esta classe de kiwi segons Anecoop ha passat de les 140 tonellades en l'any [[2018]] a 225 tonellades en [[2019]]. En la [[Comunitat Valenciana]] es cultiva en les comarques de l'[[L'Horta|Horta]] i la [[La Ribera|Ribera]]. | + | La varietat de kiwi nomenada Dori se caracterise pel seu color groguenc pàlit del seu exterior i interior, un sorprenent sabor poc àcit i un tamany mig superior als 100 g. El kiwi valencià té una maduració matinera en comparació ad atres varietats. La producció d'esta classe de kiwi segons [[Anecoop]] ha passat de les 140 tonellades en l'any [[2018]] a 225 tonellades en [[2019]]. En la [[Comunitat Valenciana]] es cultiva en les comarques de l'[[L'Horta|Horta]] i la [[La Ribera|Ribera]]. |
== Propietats == | == Propietats == | ||
Revisió de 17:57 16 dec 2019
El kiwi (veu maorí) és un arbust trepador en fulles alternes i redonenques, flors grogues o blanques, en cinc pétals, originari de China. També rep el mateix nom el seu fruit comestible d'esta planta, carnós, en la molla verda i ple de pepites negres, la pell és aspra i un poc vellosa.
Orige
El kiwi és la baya de l'enredradera Actinidia deliciosa. És originària d'una gran àrea de China, sobretot dels boscs de la vall del riu Yangtsé. Introduïda en Nova Zelanda en l'any 1904, fon cultivada des de llavors en moltes regions templades pel seu frut comestible. El nom «kiwi» li va ser otorgat en eixe país, possiblement per una remota similitut d'aspecte entre el frut cobert de vellositats i l'au anomenada kiwi.
Fruit
És una baya oval d'uns 6,25 cm de llarc, en pell prima de color vert pardenc i densament coberta d'uns pelets rígits i curts de color marró. La polpa, ferma fins que madura completament, és de color vert lluent sucosa i en diminutes llavors negres dispostes entorn a un cor blanquinós. Té un sabor de subàcit a prou àcit, similar al de la grosella o la fraula. Sol ser un alergen freqüent, sobretot la seua pell.
El kiwi valencià
La varietat de kiwi nomenada Dori se caracterise pel seu color groguenc pàlit del seu exterior i interior, un sorprenent sabor poc àcit i un tamany mig superior als 100 g. El kiwi valencià té una maduració matinera en comparació ad atres varietats. La producció d'esta classe de kiwi segons Anecoop ha passat de les 140 tonellades en l'any 2018 a 225 tonellades en 2019. En la Comunitat Valenciana es cultiva en les comarques de l'Horta i la Ribera.
Propietats
Ademés de ser unes de les frutes en major concentració de vitamina C (casi 100 mg per cada 100 g d'aliment), més que la taronja, el kiwi és ric en luteïna, un compost fitoquímic que reduïx el risc de càncer, malalties cardíaques, degeneració macular i catarates, abdós causes importants de la ceguera. Ademés, conté molta fibra soluble (diabetis, trastorns cardíacs) i insoluble (càncer del còlon, estrenyiment i diverticulitis).
És també ric en coure, vital per al creiximent dels chiquets, enfortix els ossos i fa desenrollar el cervell i el sistema inmunitari. Controla la pressió sanguínea, controla l'activitat del cor i manté l'equilibri dels fluïts. Ademés és ric en folato i magnesi en lo que ajuda a la formació òssea. El kiwi té un alt contingut de vitamina E, lo que estimula la producció de colàgen (protegix la pell del dany solar, millora la seua apariència i grossària). És antiinflamatori i antialèrgic. Normalisador de la pressió arterial, es recomana ingerir junt en aliments rics en potassi.