Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Cardona i Vives"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]] | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Joan Batiste Cardona i Vives | ||
| + | | image = [[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Religiós | ||
| + | | data_naix = [[1855]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1898]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]] | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | + | Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca. | |
| − | + | Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l'any [[1857]] i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]] a l'edat de 43 anys. | |
| − | + | Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] en l'any [[1858]]. | |
| − | + | El bisbe de [[Tortosa]] nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de [[Castelló]] i prior del [[Basílica del Lledó|santuari de la Mare de Deu del Lledó]], també de Castelló, en l'any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la [[Mare de Deu del Lledó|Mare de Deu de Lledo]], patrona de [[Castelló de la Plana]]. | |
| − | + | Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics. | |
| − | + | Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. [[Manuel Montesinos Arlandis]] i D. [[Godofredo Ros de Ursinos]], de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any [[1869]]. | |
| − | + | En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]]. | |
| − | + | Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló. | |
| − | + | Se publica en la ciutat de [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any. | |
| − | L'[[Ajuntament de Castelló]] | + | En l'any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei [[Jaume I]] el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom. |
| + | |||
| + | L'[[Ajuntament de Castelló]] el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any [[1885]], en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres. | ||
== Nomenament de fill predilecte == | == Nomenament de fill predilecte == | ||
| − | Acort de | + | |
| + | Acort de l'Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l'any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia original): | ||
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:'' | ''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:'' | ||
| Llínea 45: | Llínea 59: | ||
== Periodic republicà “El Clamor”. == | == Periodic republicà “El Clamor”. == | ||
| + | |||
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original): | El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original): | ||
| Llínea 52: | Llínea 67: | ||
== Relació de fets, despuix de la seua mort == | == Relació de fets, despuix de la seua mort == | ||
| + | |||
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]]. | [[1894]] - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]]. | ||
| Llínea 66: | Llínea 82: | ||
[[1990]] – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort. | [[1990]] – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort. | ||
| − | == Relació | + | == Relació d'entitats beneficiades pel seu testament == |
| + | |||
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats: | Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats: | ||
| Llínea 81: | Llínea 98: | ||
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 == | == Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 == | ||
| − | Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim | + | |
| + | Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps): | ||
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] ''' | '''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] ''' | ||
| Llínea 153: | Llínea 171: | ||
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”''''' | '''''Castelló 27 Novembre 1909.”''''' | ||
| − | Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de | + | Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom. |
| − | Decembre [[2006]] – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de | + | Decembre [[2006]] – [[Cardona i Vives|Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives] | *[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives] | ||
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo''] | *[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo''] | ||
| Llínea 164: | Llínea 183: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Religiosos]] | ||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
Revisió de 16:26 22 ago 2019
| Joan Batiste Cardona i Vives | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós | ||
| Naiximent: | 1855 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1898 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Batiste Cardona i Vives, (Castelló, 1814 - Castelló, 1890), fon un religiós valencià
Biografia
Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca.
Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de Barcelona en l'any 1857 i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de Santa Maria de Castelló a l'edat de 43 anys.
Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'Hospital Provincial de Castelló en l'any 1858.
El bisbe de Tortosa nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de Castelló i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledó, també de Castelló, en l'any 1863. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de Castelló de la Plana.
Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.
Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any 1869.
En l'any 1874 contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei Alfons XII.
Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en 1878, i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.
Se publica en la ciutat de Valéncia un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.
En l'any 1883 redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.
L'Ajuntament de Castelló el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any 1885, en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres.
Nomenament de fill predilecte
Acort de l'Excm. Ajuntament de Castelló en l'any 1885 (en castellà i respectant la seua ortografia original):
*En la sesión de 20 de Agosto de 1885 acordóse lo siguiente:
“De orden del Presidente y por el infrascrito Secretario se dió lectura á la siguiente :proposición que apenas leída fué aprobada por aclamación: “Los concejales que :suscriben en atención á los innumerables beneficios recibidos por las clases menesterosas :de esta ciudad del ilustrado, virtuoso y digno Presbítero D. Juan B. Cardona Vives, al celo caritativo con que atiende al desvalido, á los servicios prestados á la :población en el tiempo que ha ejercido el cargo de Arcipreste y en una palabra á que sus :prudentes consejos, sus amorosos consuelos y cuantiosos recursos que posee, cariñoso los :prodiga al que los necesita, hasta el extremo de que todos le aclaman como padre de los :pobres, tienen el honor de proponer á V.E. se digne declarar hijo predilecto de esta Fiel, Leal y Constante ciudad al esclarecido patricio que así sabe sacrificar su reposo y su :capital en favor de los pobres. Castellón 20 de Agosto de 1885.
Enrique Perales, Manuel Segarra, José Eixeres, Joaquín Núñez, Francisco Borjas, Vicente Climent, Lorenzo Tirado.
Seguidamente se acordó también en la propia forma sustituir el nombre de la calle del Agua por el de Cardona Vives (D. Juan) para perpetuar la memoria de tan digno como virtuoso patricio, acordándose así mismo que el nombramiento y sustitución referidas se participasen al Sr. Cardona de oficio de que fuera portador una Comisión compuesta del Alcalde, del Síndico, del Concejal Sr. Carpi y del Secretario. Alcalde José Tárrega, Secretario Tiburcio Martín Pich.”
En el acta de la sesión de 27 de Agosto, se lee lo siguiente:
“Dado lectura de un oficio suscrito por D. Juan B. Cardona manifestando su gratitud por haber sido nombrado hijo predilecto de esta Ciudad y sustituido el nombre de la calle del Agua por el suyo y ofreciendo nuevamente sus servicios como ciudadano y como Sacerdote, el Ayuntamiento acordó quedar enterado con satisfacción.”
Actualment porta el seu nom en Castelló una plaça, situada darrere de l'iglesia de Santa Maria en el centre de la ciutat i un grup, que fa uns anys estava llunt del centre i habitat, majorment, per gent de fora de Castelló.
Fundà, junt ad atres persones, el Mont de Pietat en Castelló en l’any 1888, per a evitar l'usura, i posteriorment en el solar de sa casa se construirà l'edifici de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.
En l'any 1890 mor en sa casa del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló, a l'edat de 76 anys.
Periodic republicà “El Clamor”.
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
“D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en :el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.
Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó :mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote :ilustre!!”
Relació de fets, despuix de la seua mort
1894 - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. Manuel Montesinos.
1895 – Comence la construcció de l’Iglesia de la Sagrada Família, baix la direcció de l’arquitecte D. Godofredo Ros de Ursinos.
1897 – Inauguració de l’estatua al Rei Jaume I, l’escultura fon feta per D. José Viciano Martí.
1898 – Colocació de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l’arquitecte D. Manuel Montesinos.
1922 – El pintor D. Vicent Castell pinta un llenç del retrato de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el salo de plens de l’Ajuntament de Castelló.
1957 – El famos escultor castellonenc Adsuara realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en 1963 s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una còpia per a l’Asilo. En l’actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l’avinguda de Valencia, dient el mateix (en castellà): A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad.
1990 – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.
Relació d'entitats beneficiades pel seu testament
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:
- Conferencies de Sant Vicent de Paul
- Colege de chiquets orfens
- Religioses Oblates de Benicassim
- Colege de vocacions eclesiastiques Sant Josep de Tortosa
- Convent de les capuchines
- Iglesia de Sant Miquel
- Iglesia de la Purissima Sanc
- Iglesia de Sant Agustí
- Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
- Santuari de la Mare de Deu del Lledo
Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps):
“A la Comisió de Lo Rat Penat de Valéncia
- Ben vengut siau ¡oh Mestre!
- ben venguts, ¡oh bons companys!
- que tremoleu eisa ensenya
- del simbólic Rat Penat
- que achunta ab sos plecs gloriosos
- la sabiesa y el treball.
- Veniu á vore esta vila
- que el Rey Don Jaume fundá
- en mich de esta plana hermosa
- cual paradís terrenal;
- veniu á vore la patria
- de Ribalta el inspirat,
- de Climent y de Noroña,
- de Caperó y de Egual,
- y de altres fills qu’en son geni
- brillaren en temps passat.
- Y veniu en bon designe
- en lo propósit de honrar
- á un castellonenc ilustre
- que enjamay se olvidará,
- á D. Joan Cardona Vives
- el sacerdot eixemplar,
- humill en mix la riquea,
- home de sensia y pietat;
- patrici que tan volia
- á este son poble natal,
- protechidor dels pobrets
- en tota calamitat,
- que á la instruccio alsá un palau
- que admiraren propis y estranys
- y doná casa espasiosa
- als vellets desamparats,
- que ab sons bens enriquí al temple
- y un monument dedicá
- al gran Rey conqueridor
- que esta vila va fundar
- con tribut de agraiment
- á aquell que furs li doná.
- La lápida que dueu
- hermosa, és un recort grat
- que unirá als de Castelló
- ab afecte als valencians.
- Y pera fer el present
- de vosatres veig davant
- al gran En Teodor Llorente
- al poeta llorechat,
- que ab ses rimes armonioses
- ha sabut sempre cantar
- costums y gestes gloriosos
- de la regió de levant;
- aixina el rey de la poesía
- a honrar ve la caritat.
- Ben vengut siau ¡oh Mestre!
- ben venguts ¡oh bons companys!
- Esta festa a que acudixen
- de Valéncia y de Alacant
- en honor de Juan Cardona
- sens ducte aprofitará
- pera enfortir dolsos llasos
- de afecte y fraternitat
- dels que de un extrem al altre
- son sempre bons valencians
- que enaltint la patria chica
- farán be a la patria gran.
- Julián Poy V.
Castelló 27 Novembre 1909.”
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.
Decembre 2006 – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló.