Diferència entre les revisions de "Francisco Roig Alfonso"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 32: Llínea 32:
  
 
{{NF|1940||Roig Alfonso, Francisco}}
 
{{NF|1940||Roig Alfonso, Francisco}}
[[Categoria:Empresaris valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
  
  
 
{{Traduït de|es|Francisco Roig Alfonso}} 
 
{{Traduït de|es|Francisco Roig Alfonso}} 
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Empresaris valencians]]

Revisió de 17:20 29 nov 2021

Francisco Roig Alfonso
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Empresari
Naiximent: 1939
Lloc de naiximent: Poble Nou, Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Francisco Roig Alfonso o Paco Roig, com és popularment conegut, (Poble Nou (Valéncia), 1939) és un empresari espanyol. Pertany a una important saga empresarial valenciana que varen fundar els seus pares, Francisco Roig Ballester i Trinidad Alfonso Mocholí. És el major de sis germans: Amparo, Vicente (fallit), Trinidad, Fernando, Juan i Alfonso. En l'actualitat és president del Grup Corporatiu Roig.

Des de 1994 fins a 1997 va ser accioniste majoritari i president del Valéncia Club de Fútbol.

Vida

Francisco Roig va entrar en l'empresa familiar en l'any 1956, en setze anys. Va ser el president més jove de l'Associació de Matadors Espanyols. En el canvi generacional es va dedicar als negocis agroalimentaris i a l'inversió financera.

En l'any 1981 va marchar a Àfrica per a dedicar-se a la ganaderia i a l'exportació. De tornada a Espanya va orientar la seua activitat a l'inversió i a la promoció immobiliària. En 1994 va accedir a la presidència del Valéncia Club de Fútbol, en la que va permanéixer fins a decembre de 1997, despuix de presentar la seua dimissió. En l'any 2005 va adquirir el 38% de l'accionariat del Hércules Club de Fútbol de Alacant.

Pel que fa a la seua vida personal, Francisco Roig ha contret matrimoni en dos ocasions, sent la seua primera esposa María Manuela Segarra. En l'actualitat està casat en Magdalena Melchor.

Referències

Enllaços externs