Diferència entre les revisions de "José Capuz Mamano"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixqué en un entorn eminentment | + | Naixqué en un entorn eminentment artístic, la seua formació s'inicià gràcies a son pare i son tio en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], en Valéncia, passant en [[1904]] a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], en [[Madrit]] i al taller del Pare [[Félix Granda]], ú dels més destacats de la seua época en imagineria religiosa. Despuix d'una beca que li possibilità un primer viage a [[Roma]] que aprofità per a anar a [[Florència]], [[Nàpols]] o [[París]], retornà a [[Espanya]]. |
| − | Durant la seua estància en Roma conegué a atre becat, el despuix gran pintor José Nogué Massó, qui retratà a Capuz en [[1910]]. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de [[Jaén]] i es propietat de la [[Junta d' | + | Durant la seua estància en Roma conegué a atre becat, el despuix gran pintor [[José Nogué Massó]], qui retratà a Capuz en [[1910]]. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de [[Jaén]] i es propietat de la [[Junta d'Andalucia]]. |
| − | A partir dels anys vint del passat sigle,va obtindre gran èxit entre els ambients | + | A partir dels anys vint del passat sigle, va obtindre gran èxit entre els ambients artístics espanyols, compaginant la seua llabor artística en l'ensenyança en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedràtic de Modelat i buidat. En [[1927]] fon nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Fernando. |
| − | Ademés, fon co-fundador el [[11 de febrer]] de [[1933]] de l'Associacio d'Amics de l' | + | Ademés, fon co-fundador el [[11 de febrer]] de [[1933]] de l'Associacio d'Amics de l'Unió Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relació als relats sobre les conquistes i els problemes del socialisme en la [[URSS]]. |
== Estil == | == Estil == | ||
Revisió de 16:19 29 maig 2019
José Capuz Mamano (Valéncia, 29 d'agost de 1884 - Madrit, 9 de març de 1964), fon un escultor valencià.
Biografia
Naixqué en un entorn eminentment artístic, la seua formació s'inicià gràcies a son pare i son tio en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en Valéncia, passant en 1904 a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, en Madrit i al taller del Pare Félix Granda, ú dels més destacats de la seua época en imagineria religiosa. Despuix d'una beca que li possibilità un primer viage a Roma que aprofità per a anar a Florència, Nàpols o París, retornà a Espanya.
Durant la seua estància en Roma conegué a atre becat, el despuix gran pintor José Nogué Massó, qui retratà a Capuz en 1910. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i es propietat de la Junta d'Andalucia.
A partir dels anys vint del passat sigle, va obtindre gran èxit entre els ambients artístics espanyols, compaginant la seua llabor artística en l'ensenyança en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedràtic de Modelat i buidat. En 1927 fon nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Fernando.
Ademés, fon co-fundador el 11 de febrer de 1933 de l'Associacio d'Amics de l'Unió Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relació als relats sobre les conquistes i els problemes del socialisme en la URSS.
Estil
José Capuz va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura en les corrents modernes que s'estenien en aquells anys. Treballà en maestria en molt diversos materials, tant el bronze com la pedra o la fusta.
Monuments
- L'Idol, de José Capuz. (Valéncia).
- Justino Flórez, Jaén 1930.
- Doctor Francisco Moliner, Valéncia 1919.
- Comandant Villamartín, Cartagena, 1926.
- Francisco Franco, Madrit 1964. Estatua eqüestre que se situà durant anys front als Nous Ministeris en Madrit, en copies en Valéncia, Ferrol i Santander.
Atres obres
- L'Idol.
- Nuet Assentat.
- Dona en un arbre.
- Dona pentinant-se.
Obra religiosa
La major part de la seua producció en esta materia tindrà com destí la Semana Santa de Cartagena. Per a la Cofradia de Nuestro Padre Jesús Nazareno (Marrajos):
- Santísima Virgen de la Piedad, 1925
- Cristo Yacente, 1926
- Descendimiento de Cristo, 1930
- Santísima Virgen de la Soledad, 1930. Desaparecida en 1936
- Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1931. Desaparecido en 1936
- Santísima Virgen Dolorosa, 1931. Desaparecida en 1936
- Santísima Virgen de la Soledad, 1943
- San Juan Evangelista, 1943
- Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1945
- Santo Amor de San Juan en la Soledad de la Virgen, 1953
També realisà obres religioses per a atres localitats. Es el cas de:
- Assunció de la Verge. Elig, 1940
- Verge dels Dolors. Lorca, 1941
- Jesús Nazareno del Pont. Cuenca, 1941
- Santíssima Verge de la Piedat. Cieza, 1943
- Negació de Sant Pere. Elig, 1945
- Grup del Resucitat. Màlaga, 1946
- Santíssima Verge del Rosari. Alhama de Múrcia
- Crucificat per a els jesuïtes de Madrit, etc.