Diferència entre les revisions de "Bíblia Valenciana"
m |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Fon trelladada<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=trelladar</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per [[Daniel Vives]]. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], el [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple. | Fon trelladada<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=trelladar</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per [[Daniel Vives]]. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], el [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple. | ||
| − | Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en | + | Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que: |
| + | |||
| + | {{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}} | ||
Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia, per algunes cites puntuals. | Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia, per algunes cites puntuals. | ||
Revisió de 12:09 1 feb 2019
La Bíblia Valenciana fon la primera Bíblia impresa en llengua valenciana, entre els anys 1477 i 1478, i la tercera del món en una llengua moderna.
Història
Fon trelladada[1] (traslladada) del llatí per Bonifaci Ferrer a principis del sigle XV, com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la Bíblia Parva ); pero en l'any 1477, els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per Bonifaci Ferrer, propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre febrer de l'any 1477 i març de 1478, ans de que existiren traduccions anàlogues al castellà, el francés o l'anglés, per eixemple.
Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:
Pero a partir de l'any 1498, l'Inquisició prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al llatí, puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia, per algunes cites puntuals.
Aixina, en "Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo", Fadrique Furió Ceriol dia:
“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) in Valentinam lingua: et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt Valentina lingua omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”
En l'any 1645, Joan Batiste Civera mencionava en sos "Annales de la presente casa de Porta-Coeli", com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en 1806, l'escritor de Xàtiva Jaume Villanueva encara citava un incunable original en son "Viaje literario a las iglesias de España". Hui (que es sapia) es conserva solament un full: el colofó o epílec. Fins 1835, este full estigué en la Cartoixa de Porta Coeli, pero en la exclaustració d’este, ú dels empleats el guardà en les alqueríes de Bellver, en Benicalap. En l'any 1908 fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de Lo Rat Penat. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final acabà en l'Hispanic Society de Nova York, que la califica com "the most important" dels seus incunables.
Bibliografia
- SIMÓ SANTONJA, VICENT, "¿Valenciano o catalán?", Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5