Diferència entre les revisions de "Mikel Epalza"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Mikel de Epalza Ferrer''' (Pau, [[França]], [[1938]] - [[Alacant]], 6 de decembre de [[2008]]) fon un arabiste, traductor i professor universitari [[Espanya|espanyol]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | + | '''Mikel de Epalza Ferrer''' (Pau, [[França]], [[1938]] - [[Alacant]], [[6 de decembre]] de [[2008]]) fon un arabiste, traductor i professor universitari [[Espanya|espanyol]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixcut en la ciutat francesa de Pau en l'any 1938, durant l'exili dels seus pares, fon jesuïta des de [[1954]] fins a finals de la década de [[1970]]. També fon professor de les universitats de [[Tànger]], [[Orà]], en l'Universitat Autònoma de Madrit i Alacant. | + | Naixcut en la ciutat francesa de Pau en l'any 1938, durant l'exili dels seus pares, fon jesuïta des de l'any [[1954]] fins a finals de la década de [[1970]]. També fon professor de les universitats de [[Tànger]], [[Orà]], en l'Universitat Autònoma de Madrit i Alacant. |
| − | Va estudiar també l'història de la ciutat algerina d'Annaba. Va morir en decembre de l'any 2008 a raïl d'un accident de tràfic sofrit en maig d'eixe mateix any. | + | Va estudiar també l'història de la ciutat algerina d'Annaba. Va morir en decembre de l'any 2008 a raïl d'un accident de tràfic sofrit en [[maig]] d'eixe mateix any. |
Se li ha descrit com «un defensor de les relacions d'Espanya en el Magreb» i «una de les personalitats més respectades en l'àmbit de la Islamologia espanyola», ademés d'una referència en l'estudi de la diàspora morisca. | Se li ha descrit com «un defensor de les relacions d'Espanya en el Magreb» i «una de les personalitats més respectades en l'àmbit de la Islamologia espanyola», ademés d'una referència en l'estudi de la diàspora morisca. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* ''Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVII)'' (1999) | * ''Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVII)'' (1999) | ||
| − | Ademés d'una traducció del [[Corà]] al català, a la que es va concedir el Premi Nacional de Traducció en l'any 2003. Est últim treball fon publicat en 2001 —en una segona edició en | + | Ademés d'una traducció del [[Corà]] al [[català]], a la que es va concedir el Premi Nacional de Traducció en l'any [[2003]]. Est últim treball fon publicat en l'any [[2001]] —en una segona edició en l'any [[2002]]— i en ell també varen colaborar [[Josep Forcadell]] i [[Joan Maria Perujo]]. |
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
{{Cita|''La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios.''|''Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido''' (''[[Las Provincias]]'', 6.12.1988)}} | {{Cita|''La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios.''|''Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido''' (''[[Las Provincias]]'', 6.12.1988)}} | ||
| − | Nota: [[Baltasar Bueno]], | + | Nota: [[Baltasar Bueno]], comentà un artícul del professor d'Estudis Àraps i Islàmics de l'[[Universitat de Valéncia]], [[Mikel Epalza]], titulat ''Sospechosos textos árabes sobre Valencia''. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 20:33 15 gin 2019
| Mikel de Epalza Ferrer | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arabiste, traductor i professor. | ||
| Naiximent: | 1938 | ||
| Lloc de naiximent: | Pau, França | ||
| Defunció: | 6 de decembre de 2008 | ||
| Lloc de defunció: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Mikel de Epalza Ferrer (Pau, França, 1938 - Alacant, 6 de decembre de 2008) fon un arabiste, traductor i professor universitari espanyol d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Naixcut en la ciutat francesa de Pau en l'any 1938, durant l'exili dels seus pares, fon jesuïta des de l'any 1954 fins a finals de la década de 1970. També fon professor de les universitats de Tànger, Orà, en l'Universitat Autònoma de Madrit i Alacant.
Va estudiar també l'història de la ciutat algerina d'Annaba. Va morir en decembre de l'any 2008 a raïl d'un accident de tràfic sofrit en maig d'eixe mateix any.
Se li ha descrit com «un defensor de les relacions d'Espanya en el Magreb» i «una de les personalitats més respectades en l'àmbit de la Islamologia espanyola», ademés d'una referència en l'estudi de la diàspora morisca.
Obra
Són obres seues, entre atres:
- Los moriscos antes y después de la expulsión (1992)
- Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVII) (1999)
Ademés d'una traducció del Corà al català, a la que es va concedir el Premi Nacional de Traducció en l'any 2003. Est últim treball fon publicat en l'any 2001 —en una segona edició en l'any 2002— i en ell també varen colaborar Josep Forcadell i Joan Maria Perujo.
Cites
La impresión que da el arabista Mikel Epalza es que le acaba de gustar esa posible teoría, en la que yo creo que por intuirla antes de conocerla, pendiente de investigación. No parece alegrarle. Confirma esta sensación que al referirse a la Conquista de Valencia por Jaime I hable de 'los conquistadores catalano-aragoneses', nueva moda que están forzando en calzador en determinados círculos de moda. Y la ciencia, y la verdad, no pueden ser moda, sino necesidad siempre.
Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autónoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.
La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios.
Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido' (Las Provincias, 6.12.1988)
Nota: Baltasar Bueno, comentà un artícul del professor d'Estudis Àraps i Islàmics de l'Universitat de Valéncia, Mikel Epalza, titulat Sospechosos textos árabes sobre Valencia.