Diferència entre les revisions de "Alquerieta de Guardamar"
m |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
==Demografia== | ==Demografia== | ||
| + | Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 491 habitants. | ||
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
Revisió de 15:13 18 jul 2022
Alquerieta de Guardamar, oficialment Guardamar de la Safor és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alquerieta.
Història
Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquista, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en l'any 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.
Toponímia
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.
Economia
L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics.
Demografia
Segons el INE de l'any 2018, conta en una població de 491 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2017 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63 | 54 | 64 | 69 | 70 | 68 | 71 | 196 | 316 | 343 | 472 |
Llocs d'interés
L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km2) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:
- L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
- Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del sigle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.