Diferència entre les revisions de "Oli"
m (Text reemplaça - ' abre ' a ' arbre ') |
|||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
El seu valor energètic és de 900 kcal cada 100 g. | El seu valor energètic és de 900 kcal cada 100 g. | ||
− | En la Antiguetat, pot ser el oli que se conegué i tulisà primer és el de ajonjolí. Se sap que l'usaben els egipcis. Els grecs usaren oli d'oliva, i en [[Atenes]] el oliu era considerat un | + | En la Antiguetat, pot ser el oli que se conegué i tulisà primer és el de ajonjolí. Se sap que l'usaben els egipcis. Els grecs usaren oli d'oliva, i en [[Atenes]] el oliu era considerat un arbre sagrat, símbol de la vida de la ciutat. El oli servia per a la alimentació, per al alumbrat i per al us religios (els òleus per a ungir). |
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == |
Revisió de 12:23 26 set 2018
La paraula oli (del llatí oleum) és un terme genèric per a designar numerosos líquits grasos d'origens diversos que no es disoldren en el aigua i que tenen manco densitat que esta. És sinònim de óleu , pero este terme s'emplea soles per als sacraments de l'Iglésia Catòlica i en el art de la pintura.
Originalment designava al oli de oliva, pero la paraula s'ha generalisat per a denominar a olis vegetals, animals o minerals.
Olis Combustibles
Els olis combustibles son una varietat de barreges líquides de color groquent a part clar provenents del petròleu cru, o de sustàncies vegetals (biodièsel,biocombustible). Certes sustàncies químiques que se troben en ells poden evaporar-se fàcilment, en tant atres poden disoldre's més facilment en aigua.
Són produïts per diferents procesos de refinació, depenent dels usos que es designen. Pden ser usats com combustibles per a motors, llànties, calfadors, forns i estufes, també com solvents.
Alguns olis combustibles comuns inclouen al querosé, el oli dièsel, el combustible per a avions a reacció, el oli de cuina i el oli per a calefacció. Es distinguixen u del atre per la composició de hidrocarburs, els punts d'ebullició, els aditius químics i els usos.
Olis minerals
S'utilisa esta denominació per a olis obtenguts per refinació del petròleu i del qual el seu us és el de lubricants. Es gasten ampliament en la indústria metalmecànica i automotriu. Estos olis es destaquen per la seua viscositat, la seua capacitat de lubricació front a la temperatura i la seua capacitat de disipar el calor, com és el cas dels olis tèrmics (eixample: Downterm).
Olis menjables
Els olis menjables provenen tant del reine animal com del vegetal. Una manera de determinar-los químicament es centra principalment en extraure el oli de la planta usant éter petròleu i metanol a refluix i despuix aplicar una vegada purificat una comatografia en fas vapor i en açò observar la proporció de àcits grasos presents en est oli. També es poden determinar usant el reactiu de Janus o Wiggs.
Existixen diversos olis animals, com els olis e ballena, de foca o de fege de bacallar que han arribat a consumir-se pero actualment en la cuina soles s'utilisen olis vegetals, extraiguts de sements, de fruita o de arrels.
En general, els olis vegetals aporten àcits grasos insaturats i son rics en vitamina E. El seu valor energètic és de 900 kcal cada 100 g.
En la Antiguetat, pot ser el oli que se conegué i tulisà primer és el de ajonjolí. Se sap que l'usaben els egipcis. Els grecs usaren oli d'oliva, i en Atenes el oliu era considerat un arbre sagrat, símbol de la vida de la ciutat. El oli servia per a la alimentació, per al alumbrat i per al us religios (els òleus per a ungir).
Enllaços Externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Aceite de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.