* L{{'}}''armela mollar'', a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
* L{{'}}''armela mollar'', a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
* L{{'}}''armela amarga'', que és verinosa perqué conté [[amigdalina]], un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la [[saliva]] i es llibera l'[[àcit cianhídric]]. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una quantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'[[amigdalina]] es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les [[llavors]] de totes les espècies del gènero ''[[prunus]]''.
* L{{'}}''armela amarga'', que és verinosa perqué conté [[amigdalina]], un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la [[saliva]] i es llibera l'[[àcit cianhídric]]. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'[[amigdalina]] es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les [[llavors]] de totes les espècies del gènero ''[[prunus]]''.
== Ús alimentari ==
== Ús alimentari ==
Cada 100 [[gram|g]] d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 [[Quilojoule per mol|kJ]] o 575 [[caloria|kcal]], ademés de les respectives dosis de vitamines [[vitamina B1|B1]] o [[tiamina]] (0,211 [[mil·ligram|mg]]), [[vitamina B2|B2]] o [[riboflavina]] (1,014 mg), [[vitamina B3|B3]] o [[niacina]] (3,385 mg), [[àcit pantotènic|B5]] o [[àcit pantotènic]] (0,469 mg), [[vitamina B6|B6]] (0,143 mg), [[vitamina B9|B9]] o [[folat]] (50 [[miligram|mg]]) i una important quantitat de [[vitamina E]] (26,22 mg).<ref name=usda>{{citar ref|títol = Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.|url = http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/cgi-bin/list_nut_edit.pl|consulta=4 de juny de 2011|autor = USDA|obra = USDA National Nutrient Database for Standard Reference|llengua = anglès}}</ref> També és important l'aportació de minerals essencials com el [[zinc]], [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[potassi]].
Cada 100 [[gram|g]] d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 [[Quilojoule per mol|kJ]] o 575 [[caloria|kcal]], ademés de les respectives dosis de vitamines [[vitamina B1|B1]] o [[tiamina]] (0,211 [[mil·ligram|mg]]), [[vitamina B2|B2]] o [[riboflavina]] (1,014 mg), [[vitamina B3|B3]] o [[niacina]] (3,385 mg), [[àcit pantotènic|B5]] o [[àcit pantotènic]] (0,469 mg), [[vitamina B6|B6]] (0,143 mg), [[vitamina B9|B9]] o [[folat]] (50 [[miligram|mg]]) i una important cantitat de [[vitamina E]] (26,22 mg).<ref name=usda>{{citar ref|títol = Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.|url = http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/cgi-bin/list_nut_edit.pl|consulta=4 de juny de 2011|autor = USDA|obra = USDA National Nutrient Database for Standard Reference|llengua = anglès}}</ref> També és important l'aportació de minerals essencials com el [[zinc]], [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[potassi]].
En la [[cuina valenciana]] l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els [[torró|torrons]] de [[Xixona]], els [[Massapà|massapans]], els [[pastissos]], etc. Ademés també se'n fan [[gelats]] i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'[[orchata d'armela]]. Naturalment, també es mengen simplement soles com a [[aperitiu]] sec.
En la [[cuina valenciana]] l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els [[torró|torrons]] de [[Xixona]], els [[Massapà|massapans]], els [[pastissos]], etc. Ademés també se'n fan [[gelats]] i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'[[orchata d'armela]]. Naturalment, també es mengen simplement soles com a [[aperitiu]] sec.
L'armela és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.[1]
El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla.[2]
Varietats
La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques ProtegidesTorró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.
També reben atres denominacions:
L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.
En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.
Atres usos
L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.
Sifres de producció
L'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tones, situant a Espanya com la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren:[3] La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral mediterrani: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.[3]
