Diferència entre les revisions de "Calixt III"
m |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Despuix de la mort de [[Benet XIII]] en l'any [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]]. | Despuix de la mort de [[Benet XIII]] en l'any [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]]. | ||
| − | Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que | + | Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que a soles va permanéixer tres anys ya que en [[1432]] va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en l'any [[1442]] en la conquista del [[Regne de Nàpols]]. |
El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics. | El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics. | ||
Revisió de 11:38 20 feb 2018
Calixt III (Torreta de Canals, Canals, Regne de Valéncia, 31 de decembre de 1378 - Roma, Estats Pontificis, 6 d'agost de 1458) fon el Papa número 209 de l'Iglésia catòlica, des de l'any 1455 fins a l'any 1458. El seu nom de naiximent fon Alfons de Borja i Cavanilles (Alfonso de Borja en castellà).
Biografia
Va nàixer en el sí de la noble família dels Borgia, fill de Domingo de Borja i de Francina Llançol, els qui, provinents de la vila saragossana de Borja, s'havien instalat en el Regne de Valéncia despuix de participar en la seua conquista junt a Jaume I.
Despuix d'estudiar lleis en Saragossa, fon professor de dret en l'Universitat de Lleida, a on va cridar l'atenció de l'antipapa Benet XIII, que ho va atraure a la seua causa en l'enfrontament que el Cisma d'Occident havia provocat en l'Iglésia.
El seu respal a l'antipapa ho va convertir en protegit del també valencià Sant Vicent Ferrer i li va valdre ser nomenat canonge de la Catedral de Lleida i entrar al servici d'Alfons V com a juriste i diplomàtic.
Despuix de la mort de Benet XIII en l'any 1423, tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a Climent VIII, que va instalar la seua sèu en Peníscola.
Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en 1429, el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa Martí V. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de 1378, i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de Valéncia, sèu en la que a soles va permanéixer tres anys ya que en 1432 va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en l'any 1442 en la conquista del Regne de Nàpols.
El 2 de maig de l'any 1444 fon nomenat cardenal pel Papa Eugeni IV i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i Rodrigo de Borja, importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.
(Secció per completar)
Cites
En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el 1 d'octubre de l'any 1458, i fon firmada per Pio II, dient: